A la recerca de l'orgasme perdut

Aquest fet les fa sentir diferents, com si tinguessin algun problema de què avergonyir-se, però no és així. És una situació més freqüent del que es comenta: dones que poden arribar a l'orgasme per altres vies com (auto) masturbació o sexe oral i, no obstant això, quan el penis entra en acció, no ho aconsegueixen. D'una banda, això passa perquè la fisiologia femenina i masculina és molt diferent. ‘L'evidència clínica i experimental indica que l'orgasme és un reflex que s'expressa amb les contraccions dels músculs que envolten la vagina, però que es posa en marxa a partir de l'estímul sensorial al voltant de la regió del clítoris’ (H. Kaplan, 1975); és a dir, que si no es frega el clítoris no arribarem a l'orgasme.

Les dones que pateixen aquesta situació, la descriuen com si, just en el moment que s'ha de produir l'orgasme, es bloquegessin. La metàfora que faig servir per a les meves pacients és com estar a punt de llançar-se a la piscina des de dalt del trampolí i, just abans de saltar, bloquejar-se. La qüestió, per tant, és que en lloc de centrar-se en les sensacions i en el plaer, en comptes de deixar-se portar, aquestes dones s'obcequen en l’anticipació, en  pensaments tipus: "aquesta vegada em passarà el mateix?", "a veure si arribo a l'orgasme...", "sempre em passa igual i no acabo sentint res ", etc., i així impedeixen que es produeixi el reflex corresponent. Elles mateixes es pressionen per aconseguir el seu “premi”.

És comú que les dones amb aquesta dificultat tinguin problemes amb el control, els costa abandonar-se, deixar-se portar i això les perjudica. Per superar aquest obstacle, cal començar per permetre que la parella observi com ella es masturba - això és una qüestió molt íntima i que pot resultar molt difícil la primera vegada – però, si ho aconsegueixes, estaràs donant una lliçó magistral, podràs mostrar com t'agrada que t’estimulin i això serà de gran ajuda. D'altra banda, si consents donar-te plaer davant d'una altra persona, és com si acceptessis el teu "jo" més desinhibit, i el deixessis actuar. Si ho repeteixes més vegades, cada cop et sentiràs més còmode i t'ajudarà en la teva recerca de l'orgasme. Quan tinguem aquest tema resolt, hem de passar al següent nivell: és la teva parella la que t’ha d'estimular, tal i com ha observat que t’agrada. Quan arribem al clímax mitjançant aquesta opció, vol dir que confiem plenament en l'altre. Finalment, quan es doni la penetració, hem de trobar la postura que més frega el nostre clítoris, que més plaer ens proporciona, i això depèn de cada persona; no hi ha dues dones iguals, ni hi ha dues vagines idèntiques. Al capdavall, però, s’ha de tenir ben present que l’orgasme no té perquè aparèixer sempre que tinguem una relació sexual amb penetració.

Rocío Rico (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella. (Col.: 12135)
Cita prèvia al tel. 627.880.838
@Psicologa_RRico