En mans de buròcrates i cortesans

Al revisar els currículums de l’actual, i l’anterior, govern central, es descobreix amb preocupació, que la majoria dels seus membres han desenvolupat les seves carreres professionals o a les administracions públiques, o dins els partits polítics, o dins grans multinacionals de serveis que funcionen com si fossin empreses públiques. Ara ens trobem que els grans mèrits de la ministra de treball han estat ser càrrec dins el partit o en nom del partit, per posar un exemple.

La majoria d’aquests personatges, donen el perfil de com col·loquialment entenem que és un buròcrata. Per la majoria, un buròcrata és un alt càrrec d’alguna administració pública, que té despatx i remena papers i que té com a principi bàsic per solucionar els problemes, la creació d’una comissió de treball, amb recursos i personal adients, i que en un temps prudencial dirà primer quin és el problema, més tard donarà alguna recomanació i , amb sort, quan plantegi la solució el problema aquest ja no existirà, i dic amb sort, atès que aquests personatges acostumen a viure totalment allunyats de la realitat i sembla que no entenguin que els diners que manegen són fruit dels impostos, són fruit de la nostra feina, la de tothom, la real.

Per a la majoria d’aquests personatges, el principi bàsic en la seva feina, és el del manteniment del estatu-quo, el del poder de l’administració central, el manteniment de la cort. No sembla ser el servei públic el que mou l’aparell per aquesta gent controlat, i fa molts segles que ho fan. Ara que ja fa temps que no poden espoliar els recursos de les colònies, ens espolien a nosaltres i així tenen recursos per subvencionar a certs territoris i continuen amb la feina de concentrar tot el poder, el polític i l’econòmic, a Madrid.

Però, com a bons buròcrates, desconeixen que vol dir economia productiva, la del carrer, la nostra, la que no es mou per molts plans i decrets que faci el govern de torn, la que necessita finançament per tirar endavant els projectes per créixer, la que genera treball i riquesa per a tothom. Per aquesta tropa només existeixen les grans empreses de l’IBEX 35, 32 d’elles viuen pendents sempre del BOE, pendents de les grans obres públiques o pendents de les tarifes regulades dels serveis bàsics, que ens donen molts cops des de empreses que eren públiques i van ser privatitzades i així l’amic de torn es va fer ric.

Si algú té la paciència de mirar els organigrames dels ministerios, descobrirà un munt de duplicitats, de departaments inútils, estructura, molta estructura, molts càrrecs que han de tenir al seu servei molts funcionaris. Uns funcionaris que podrien fer altres feines, als jutjats en fan falta  molts, per exemple, i que els tenen mouen papers per fer important algun buròcrata. I això és així potser des de Felip II, el que per tres cops va portar a la fallida la corona.

El nou estat català, ha de mirar de no copiar rés del sistema administratiu espanyol, ni la seva estructura centralista i allunyada de la població. Ni les seves lleis majoritàriament fetes per protegir el poder central. Ni el seu desori pressupostari, que solament compleix amb els seus. Ens hem de gastar els diners en donar servei a la població, amb els equipaments i infraestructures adients, dotant de recursos les polítiques socials perquè ningú es quedi fora. Estem plantejant fer un nou estat i el podem fer com creiem més adient, no cal seguir cap model, potser només cal fer el que sempre hem fet a Catalunya, ja ho fèiem en temps dels Comtes, parlar i pactar, democràcia.

Els fets ens demostren que aquesta colla de cortesans i buròcrates potser lo de la democràcia els hi interessa poc o gens, el cert és que ara, adduint el compliment de la llei, ens volen negar, però obliden que les lleis es canvien quan el poble ho vol.