No som un procediment administratiu

Vol actuar en democràcia, vol dir en quin marc jurídic com a nació vol viure, vol parlar i modificar el que calgui per tal que els desitjos d’una majoria, democràcia, es facin realitat. La gent d’aquest país s’ha aixecat i demana que l’aparell administratiu faci la feina que calgui per donar compliment als desitjos de la majoria.

Aquells que, per diversos motius, en algun moment hem tingut que tractar amb l’aparell estatal central, molt possiblement, hem escoltat un concepte, procediment administratiu, papers, tramitació administrativa. Pels buròcrates, la realitat no existeix, existeixen els papers, els tràmits, el procediment  administratiu. Això ho vaig descobrir, quan com a regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sitges vaig anar a Madrid, amb l’Alcalde Baijet i l’Armand Paco, pont aeri i bocata a Barajas, per parlar de la sorra de les platges i del conjunt Kansas-Picnic-Club de Mar. La meva sorpresa va ser que per els tècnics i delegats de Costes tot era un problema administratiu, atès que les edificacions estaven en espai públic, i en el problema de la sorra només calia tramitar el concurs per l’extracció, la realitat de Sitges no era important i del “problema” en prenien decisions persones que mai havien estat a Sitges.

Aquest cas de la sorra és només un exemple de com funciona el poder central, no existeixen problemes, existeixen procediments administratius, papers i no realitats. El “problema català” és un procediment administratiu, atès que hi ha municipis que no posen l’estanquera o han decidit pagar els seus impostos en un altre lloc. I quan hi ha un problema administratiu el que es fa és aplicar la sanció, no pas buscar la solució. I la sanció al “problema català” és escanyar financierament, no donar compliment als compromisos dels pressupostos  o a les lleis com l’Estatut.  El poder central no es planteja, pel que sembla, analitzar i estudiar la realitat, i no es planteja debatre i pactar, només es planteja com solucionar el procediment administratiu. I la solució, sempre ha de ser en el seu favor i sota els seus principis, atès que consideren que només ells tenen la raó, allò d’una, grande i libre.

A Madrid, sembla que es continuen creient que això de la Independència, és una envolada del President Mas per desviar l’atenció del cas Palau i el de les ITV. A Madrid es pensen que actuem com ells, i no, la gentada de la manifestació ho teníem clar i el president només fa allò que en democràcia cal fer, fer cas de la voluntat popular.

El procediment administratiu que ara ha de fer Madrid és el de la democràcia, modificar i autoritzar el que calgui per que el poble català parli. I acceptar la realitat, que el poble és sobirà, que les lleis s’han de canviar quan calgui, i que dos no son parella si un no vol, i Catalunya, jo diria, que es vol divorciar.