Es pot predir el divorci?

Fa molts anys que s’investiga sobre els factors que intervenen en una separació de parella. Sobre aquesta qüestió, recentment l’APA (American Psychological Association –Associació Americana de Psicologia), ha reunit en un article els resultats extrets dels darrers estudis per el•laborar unes conclusions comunes. Entre elles les següents:

-Segons les dades del Centre Nacional de Estadístiques Sanitàries d’EEUU (NCHS-National Center for Health Statistics), factors com l’origen sociocultural, el nivell educatiu, l’edat a la que una parella es casa, el moment en que es decideix ser pare/mare, o l’aparició de problemes econòmics es poden considerar com a predictors dels fracàs conjugal.

-Un altre factor negatiu a tenir en compte és l’estrès, ja sigui per feina, problemes familiars, salut, conflictes veïnals, etc. Se sap que els dies més estressants les parelles interaccionen menys i pitjor, i això provoca sentiments d’insatisfacció a la relació. Al capdavall, l’energia que s’utilitza per resoldre o afrontar els esdeveniments estressants es resta de l’energia necessària per dedicar a la parella.

-Els dubtes abans de contraure matrimoni són un altre indicador que la relació no durarà massa. De fet, més aviat augmenta les probabilitats de divorci.

-Tanmateix, el nivell de satisfacció marital es considera un factor clau com a predictor del fracàs conjugal. Si el grau de satisfacció durant els primers 4 anys de matrimoni disminueix, hi ha més possibilitats de separació.

Aquesta informació és molt valuosa per als terapeutes que ens dediquem a ajudar a les parelles a superar les seves dificultats. Hi ha moltes estratègies que es poden posar en pràctica. Aprendre a intercanviar reforços positius, n’és una. És cabdal fer sentir a l’altre que l’estimes i que el vols cuidar; amb una abraçada, mirar als ulls quan ens estan parlant,... Una altra idea és fomentar les habilitats comunicatives quan el diàleg no és productiu: haurem d’aprendre a formular peticions i expressar sentiments i queixes de manera adient perquè l’altre no es molesti. També hem de saber recolzar al cònjuge, donar-li suport no només en els moments de crisi sinó també ser al seu costat en el seus èxits.

I, per últim, però no menys important, hem d’intentar evitar la rutina i l’avorriment introduint activitats diferents, o, fins i tot, que siguin sorpresa per a l’altre. És sa i necessari cultivar el nostre espai individual, però també ho és consagrar temps a la parella. Feu alguna activitat conjunta i que sigui diferent del que feu habitualment, com per exemple: un passeig en bici, sortir a patinar, visitar un museu o una exposició, compartir un sopar especial, anar plegats al gimnàs, cuinar junts, repassar fotos antigues, etc... Hi ha milers de coses que podeu fer, només heu de pensar en què us agrada i compartir-ho. I si l’activitat us convida a parlar o a riure molt millor, així  augmentarà la vostra complicitat.

Rocío Rico (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella. (Col.: 12135)
Cita prèvia al tel. 627.880.838
Twiter: @Psicologa_RRico