Per què no es fan més hotels a Vilanova?

El Diari de Vilanova publicava recentment a la seva web la següent notícia:  “Col·lapse i retrets entre govern i PSC pel caos circulatori al sector marítim”. I un lector havia escrit el següent comentari: “Doncs que no vinguin a la platja de Vilanova. Poden anar a Sitges i Calafell. L’encant de Vilanova precisament està en això, que no hi hagin hotels ni discoteques. Si potenciem el turisme després no ens queixem si això sembla Salou o Lloret...”. Aquesta no és pas una reacció anecdòtica contra el turisme. Fa poc, vaig escoltar a un sindicalista vilanoví dir: “Si no venen turistes a Vilanova, millor”. Segons afegia aquesta persona, els vilanovins ja trobarien feina als hotels de Sitges. Curiosament, Vilanova té en aquests moments una taxa d’atur del 19%, mentre que a la població veïna és del 10%.

És evident que una ciutat com Vilanova i la Geltrú, a la recerca d’un nou model econòmic que substitueixi una indústria en retirada, no té la capacitat ni la voluntat per esdevenir un nucli turístic tipus Salou o Lloret, municipis que compten amb mig centenar d’hotels i prop de 30.000 places hoteleres cadascun. En qualsevol cas, allò ideal seria tenir una economia local més diversificada. Per exemple, si per cada 100 euros que es generen a la ciutat per la venda de productes i serveis, el turisme aporta 5 euros, podríem intentar que aquesta proporció passi a ser de 10 euros.

Per augmentar, ni que sigui una mica, la contribució del turisme a l’economia vilanovina no ens fa falta convertir-nos en Salou, Lloret o Sitges. Sí caldrà, però, treure més rendiment als recursos que ja tenim. És a dir, posar en valor el nostre patrimoni cultural, de festes, la mar, el port, la gastronomia, els comerços, etc. Perquè els turistes, recordem-ho, són els visitants que pernocten a la ciutat i per tant, en allargar la seva estada, generen més despesa directa i indirecta.

En qualsevol cas, em sembla que no ens trobem encara en un període de transició cap a un nou model econòmic perquè no hem definit ni aprovat entre entre tots el model de futur. Per tant, ens trobem en un període d’indefinició… I això significa que som vulnerables davant dinàmiques que no podem controlar, siguin econòmiques, socials o polítiques.

Tots estarem d’acord: els temps que obrien grans indústries que ocupaven centenars de treballadors ja no tornaran. Avui aquestes indústries obren a països emergents. Poden establir-se petites indústries o tallers a la ciutat, sí, però amb una taxa d’atur del 19% ens cal una activitat econòmica intensiva en ocupació. El turisme ho és.  Apostar pel turisme, però, planteja tres problemes:

Problema 1. El turisme té mala imatge davant la societat, els partits, el món empresarial… Molta gent pensa en el turisme com una “feina de cambrers” i de “baix valor afegit”. Això depèn, com tot. Per exemple, Japó, Alemanya, Holanda o els Estats Units, països que no renuncien pas a la seva tradició industrial i a l’I+D, han dissenyat innovadores estratègies i polítiques d’Estat per atreure turistes d’alta despesa.

Problema 2. A Vilanova i la Geltrú molt poca gent coneix realment el negoci turístic. Aquest desconeixement és lògic, fruït de les nostres circumstàncies: no som una destinació turística de 365 dies, sinó un lloc d’estiueig.

Problema 3. Arribem tard al negoci turístic. I és que Sitges, a només sis quilòmetres, ens porta 100 anys d’avantatge i acumula centenars de places hoteleres d’excel.lent qualitat, un gran know how turístic, marca internacional, etc.

Un sector en creixement

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), les tendències globals apunten que els fluxos internacionals de turistes continuaran pujant i el creixement vindrà sobre tot dels mercats emergents. La demanda europea augmentará a poc a poc. La domèstica es troba estancada.

Com apuntàvem abans, a Vilanova i la Geltrú som un lloc d’estiueig, amb temporades de dos mesos i escaig. Ser una destinació turística, però, vol dir tenir activitat com a mínim 9 mesos l’any.

En quins segments podem créixer més enllà del sol i la platja ? Probablement, amb el turisme cultural i les reunions de petit format. El turisme nàutic, aprofitant l’Estació Nàutica, és un element també a tenir en compte, no obstant això el factor clima, real o percebut, hi juga en contra. Ara es parla molt de captar creuers (de menys de 100 metres d’eslora) però pensem que, si aquests vaixells arriben algun dia, haurem de tenir una destinació turística preparada o defraudarem les expectatives de les companyies navilieres i dels passatgers.

D’altra banda, fer ara mateix un pla d’hotels i esperar que vinguin els inversors, per moltes facilitats que posem, no funcionarà a Vilanova i la Geltrú a curt termini. Primer hem de ser una destinació turística que garanteixi una rendibilitat mínima de les inversions. I això vol dir períodes d’activitat turística de 9 mesos mínim, que les empreses puguin tenir una barreja de clients: sol i platja a l’estiu, petites convencions a la tardor, escapades culturals i de compres a la primavera, vacances combinades Vilanova+Barcelona… Tenim recursos, sí, però primer cal posar-los en valor i crear producte. Un cop et converteixes en destinació turística, amb productes i empreses especialitzades, tens més possibilitats d’atraure inversions, captar creuers... Per què no es fan més hotels a Vilanova i la Geltrú? Doncs està molt clar, perquè la ciutat no creu en el turisme, de moment.

Per això voldria reiterar una idea: a Vilanova i la Geltrú el turisme ha de ser un projecte col.lectiu i a llarg termini. En aquest sentit, un pas important que ja s’ha fet ha estat la creació de la Taula de Comerç i Turisme de Vilanova i la Geltrú, on l’Ajuntament i el sector privat es coordinen per promoure la ciutat i organitzar esdeveniments durant tot l’any. Com més gent hi cregui en el turisme, ens anirà millor.