Cunit dos anys de nous paradigmes

Sense donar-nos compte han passat dos anys volant. Volant perquè de feina hi havia molta, i encara en queda més. M’hagués agradat trobar un ajuntament normal, un ajuntament on simplement el canvi de govern impliques un canvi de model, un canvi de projectes, però el desgavell era tant gran, que el canvi era un canvi de paradigma, un canvi “cultural”, en el sentit que perfectament podríem afirmar que Cunit vivia instal·lat en el segle XIX, i després de dos anys podem argumentar que sembla es vagi posant al dia i que el segle XXI estigui més a prop de nosaltres.

Poder reconèixer el fet d’haver pecat d’optimisme, però un bon polític ho ha de ser sempre, i més si es tracta del teu municipi. Les nostres il·lusions, els nostres projectes han xocat de front amb un laberint de despropòsits. Un xoc frontal entre dues maneres de fer, dues maneres d’entendre la política i d’entendre que és Cunit, i que són els cunitencs i cunitenques, gent amb la que compartir projectes de futur, participatius, no gent a la qui xuclar els impostos per cometre un conjunt de barbaritats que ens han condemnat. Sabíem que voler fer les coses bé, costa molt més que no pas fer-les malament, no només per temes pressupostaris sinó també perquè fer les coses bé, significa pensar, deduir i trobar una formula després d’un conjunt de deliberacions, i això és el que s’ha fet, es fa, i es continuarà fent. Treballar pel Cunit d'avui i pels dels cunitencs i cunitenques de demà.

S’ha de passar pàgina a Cunit d’una manera de fer i d’entendre-la política, s’ha de començar per estimar el teu municipi creure's tot el seu potencial, tan material com humà, i aprofitar-lo pel bé de tots, conceptes que des de fa anys no estan present en cert partits polítics de Cunit, ara a l’oposició.

Dir que no hem comès cap error seria negligent i una falta de respecte cap a tots els cunitencs i cunitenques.; però, en tot cas, si es d'agrair trobar-se un Cunit obert a no només recordar-te l'error sinó a parlar per sol·lucionar-ho i cercar formes per evitar-ne d'altres semblants.

La típica resposta de qui va deixar l’ajuntament tal com el varem trobar; ya sabías lo que había...home... a l'any 2011 se sabia que estàvem malament, que hi havia deutes i factures per pagar, però el que ningú s'esperava era que l'Ajuntament de Cunit fos una administració pirata on les lleis, normatives i ordenances municipals, autonòmiques i estatals pertanyien al món de la virtualitat, la realitat era una altra; el tema del contracte del transport urbà n’és un bon exemple...però desgraciadament hi ha, hi haurà més exemples com aquest, encarà s’han de controlar els anys del 2009-2011, d’on sortirà tot i més...temps al temps.

Un altre exemple, l’estabilitat pressupostària o també coneguda com la llei de no estirar més el braç que la màniga, paraula que no sortia a la wikipedia cunitenca fins al juny 2011. durant 4 anys sistemàticament es van violar els equilibris pressupostaris, amb una mitjana del 25% del total del pressupost, per entendre’ns, cada any es gastaven 5 milions d’euros de més dels que marcava el pressupost. Des del 2011, estem treballant per tal de no desviar-nos d’un equilibri pressupostari de mínims, i abans de fer una despesa hi pensem dues vegades, una perquè hi ha molts pocs diners i una altra, potser més important, perquè els diners són dels contribuents. Dues premisses que abans eren dues qüestions que ni es plantejaven, la conclusió era, el pueblo no se va enterar de lo que hacemos, ara haurem d’estar 30 anys pagant el desgavell d’aquells imprudents.

L’actual  contractació de personal està trencant esquemes mentals a més d’un. Paraules com enchufe, vótame y entras, ya verás, estate tranquilo que ya está hecho...han estat cancel·lades de l’imaginari col·lectiu cunitenc, i potser aquest de per si, és ja un gran mèrit. Mai, i dic Mai, havia pensat que a Cunit hi haurien oposicions per treballar a l’ajuntament lliures i objectives. Els concursos on només hi havia un aspirant o com a màxim dos aspirants ja no es produeixen, i això és ja una victòria moral i cultural, i així continuarem fent.

Serveis com la Llar d’Infants, Biblioteca, Escola d’Adults...han estat reestructurats i s’ha buscant abans que res, la seva sostenibilitat doncs el model que els havia vist néixer ja no garantia la seva continuïtat. Ha estat un exercici d’imaginació, esforç, sacrifici i de voluntat, i ho hem aconseguit; tenim la biblioteca de la província que té un horari més complert, obrim matí i tarda i dissabtes. L’Escola d’Adults és un centre de referència de tota la comarca, com així ens indiquen les seves matriculacions, i el personal és molt qualificat. La Llar d’Infants, es va tenir el coratge de fer un estudi del servei, veure que l’oferta i la demanda estava desfasada, el temps ens ha donat la raó, teníem més de 180 places, i no cobríem ni el 60 per cent del servei. En dos anys s’ha reestructurat el servei, s’ha normalitzat la situació laboral del personal i s’han pogut fer uns preus socials, que no hi havia hagut abans, ni quan l’ajuntament tenia diners

Pel que fa al Turisme i al Patrimoni, pilars identitaris del nostre model de poble, dir que abans eren temàtiques inexistent en els projectes de govern de l’antic ajuntament. Tenien una oficina de turisme, però no sabien promocionar el municipi. Des del 2011, amb el projecte del Penedès Marítim, Cunit s’ha situat com a referent en turisme a nivell comarcal, cosa que mai s’havia aconseguit. Col·laborar amb Cubelles i d’altres municipis del Penedès no deixa de ser un plaer. Veure que entre tots, col·laborant junt, ens en sortirem, el futur passa per situar Cunit a la comarca i al Penedès, i deixar de ser un municipi on es tancava en si mateix, els regidors no sortien de Cunit. Quan em van veure entrar al Patronat de la Costa Daurada, com a regidor de Turisme de Cunit, es fregaven els ulls, no s’ho creien. Després quan veus fulletons de promocions turístiques de la Costa Daurada de fa uns anys, i no hi surt Cunit ja saps el perquè. Els temes de Patrimoni són el millor exemple dels nous paradigmes de Cunit. La gent de Cunit desconeix la història del seu propi municipi, perquè mai ningú en els últims 12 anys es va preocupar de divulgar. Sorprèn veure com la gent descobreix les històries de Cunit que sempre s’havien escoltat pel poble, i que més d’un no s’ho acaba de creure; la història del contrabando, de les Masies, de la Bultaco...històries de Cunit que han estat a punt de desaparèixer, però que hem pogut salvar, i que creiem ens motivaran per sortir del pou on ens hi van posar.

Ben mirat, esperem que els vells paradigmes no tornin a sorgir. Sabem que Espanya en el seu conjunt s’ha actuat com a nous rics, ens hem endeutat i ara no tenim els diners per a pagar el que ens hem gastat. Segurament i per desgracia moltes famílies estan patint aquesta realitat. A Cunit tot això ho van fer amb un poble sencer, un poble que haurà de pagar els deutes durant 30 anys. Podríem haver actuat com havien fet els nostres predecessors durant 12 anys, però per això érem el canvi necessari, la necessitats de nous paradigmes del canvi en les formes de fer per fer sortir a Cunit del pou de desgavells on ens va deixar els anteriors governants a l'any 2011, i així continuarem treballant.

Ja fa uns mesos que hem encetat la segona part de la legislatura, dos anys que segur ens tocarà continuar de valent per endreçar allò que abans es deia Ajuntament de Cunit del PSC-PP, però la il·lusió, l'optimisme i les ganes de treball per a la ciutadania de Cunit segueixen sent les mateixes del maig de 2011 per no dir que, fins i tot, son cada dia majors.

Jaume Casañas, regidor de CiU a l’Ajuntament de Cunit.