-
Pensaments
-
Jaume Torras
- Sitges
- 07-10-2013 18:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Passat l’estiu, comença el temps on les diverses administracions presenten, debaten i aproven, o prorroguen, els pressupostos pel següent any. Els pressupostos de qualsevol administració, són el document més important que anualment han d’elaborar. Els pressupostos ens parlen del tarannà, dels principis i de les actuacions que els diversos equips de govern volen implantar i realitzar, ens diuen que rebrem com a ciutadans i quant ens costarà.
El govern central, el de la recentralització, tot just els ha fet públics, ara faran veure que els debaten al Congreso i els aprovaran aprofitant la majoria absoluta fruit de l’abstenció dels votants socialistes. Amb aquests pressupostos, el PP ens demostra, un cop més, quin és el seu model. Un model basat en un estat centralista, que no creu en la economia productiva i que continua invertint en megaestructures per tenir content a alguns electors i afavorir els seus, els de la llotja del Bernabeu. Un model que continua vivint de la captació de recursos externs per mantenir la cort, com feia Felip II. Però els aprovaran i després executaran allò que més els hi convingui. No hem d’oblidar que en els anys 2011 i 2012, el grau d’execució a Catalunya ha estat del 35%, sense comentaris.
Tanmateix, l’Ajuntament de Sitges, també hauria de portar pel seu debat i possible aprovació els seus pressupostos. Primer caldrà fer-ho amb les ordenances fiscals, es a dir, la fiscalitat municipal, una de les fonts d’ingressos de l’Ajuntament, atès que també rep diners de l’estat i de la Generalitat. S’haurà de debatre quin coeficient aplica l’Ajuntament a l’IBI i veurem com el regidor dels diners, possiblement, intenta tornar a justificar un coeficient elevat per la herència rebuda. Quan el que caldria, atès que l’actualització cadastral ha estat molt elevada, per tal d’afavorir a la gent de Sitges, és ajustar a la baixa el coeficient, i si cal reduir despeses, que ho facin eliminant càrrecs de confiança, com deia algun dels partits en el seu programa, o rebaixant-se el sou el 30% com també es deia en algun dels programes, clar que hem de recordar que per l’alcalde el seu programa electoral és dinàmic, potser s’emmiralla en el que fa el president del govern central, que fa tot el contrari del que deia els seu programa electoral.
En el debat es parlarà de la taxa d’escombreries, que el govern municipal ja va anunciar que rebaixava a la meitat, per tant, amb la taxa només es cobrirà el 50% del cost del servei. O es paga amb recursos que podrien tenir una altre destinació o empitjora encara més el servei. O s’aplica un coeficient elevat a l’IBI i així hi han diners per pagar el que no es cobreix amb la taxa. Però perquè no es planteja una taxa variable, que cobreixi el cost del servei i una bona col•lecció de desgravacions, principalment per aquella gent que recicla, que fa compost o que produeix pocs residus?
I quan arribi el debat dels pressupostos, veurem com ens voldran vendre que son els més socials de la història, com ha fet el govern central. Que continuen amb les retallades no volgudes, per la herència rebuda. Però, possiblement, no entendrem rés del que ens expliqui el regidor, com és la norma, ho vam veure amb el cas del Reference, encara no tenim clar a quants milions puja la pèrdua per l’Ajuntament. En els pressupostos, donada la realitat actual de l’Ajuntament, un autèntic reialme de taifes, ens trobarem partides duplicades, partides obertes per un si de cas.....com passa amb els pressupostos del govern central, on podem trobar un equip econòmic assessor pel president del govern tant potent com el mateix ministeri, o subvencions per la FAES des de diversos ministeris.
Esperem que la oposició faci la seva feina i s’estableixi un debat en benefici de la gent, i no sigui, un cop més, un joc de tenis taula on els intents de donar lliçons d’història agafen tot el protagonisme. Sitges genera prou recursos per que l’Ajuntament faci uns pressupostos com cal, uns pressupostos per donar servei.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!