Sant Pere de Ribes la fi d'una etapa i l'inici de noves esperances

La regeneració democràtica sempre és bona per a la democràcia. La limitació del mandat de les persones al front de les institucions hauria d'estar regulada per llei, de la mateixa manera que la paritat de gènere a les llistes electorals ho està, perquè sovint no hi ha prou voluntat política per fer efectiva una voluntat social majoritària i, en aquests casos, cal recórrer a l'ordenament jurídic.

Al nostre municipi hem tingut un clar exemple de la manca de voluntat política de fer efectiva la regeneració democràtica, que es personalitza en el Sr. Blanco, que ha estat 26 anys amb càrrecs institucionals, dels quals 18 com a alcalde. De màxim responsable del municipi ho ha estat fins que s'ha cansat, fins que ha dit prou, com quan un nen deixa de jugar amb una joguina perquè l'avorreix.

Ens deixa un llegat complicat, i unes pràctiques polítiques més que dubtoses (de les que n'és el seu màxim exponent el cas de “Garraf Promocions”) i que esperem que s'aclareixin ben aviat.

L'argument que ha esgrimit el Sr. Blanco per justificar la seva dimissió és que ell ja no pot aportar res més a la nostra col•lectivitat. Aquesta afirmació és un reconeixement del que hem denunciat públicament moltes vegades: que el PSC fa temps que no te ni empenta ni projecte per liderar el govern de Sant Pere de Ribes i, per tant, cal un canvi.

I el canvi s’ha produït. I no perquè al Sr. Blanco se l’hagi fet fora; ha sigut ell qui ha dimitit, ha sigut ell el que ha marxat deixant un panorama polític, econòmic i social molt tocat, del que anirem coneixent el seu abast i conseqüències en els propers mesos.

Però seria un error pensar que ell és l’únic responsable de la nefasta situació actual. Ho són, també, les persones que han passat pel seu equip de govern municipal, els seus companys i companyes de viatge, entre les que destaca la Sra. Abigail Garrido que, en el temps, s’havia anat erigint en una mena de successora seva i, sobretot, en la garantia de la continuïtat de l’estil Blanco, un estil marcat per unes pràctiques sectàries farcides de favoritismes i amiguismes dins i fora de l’ajuntament (a cop de decret i de dit), en la línia de l'estil Bustos a Sabadell i tants d'altres alcaldes i alcaldesses del PSC.

La seva dimissió fou una sorpresa (acompanyada de molts interrogants que ni el Sr. Blanco ni el PSC han volgut aclarir) per a la majoria de la ciutadania i, també, per la majoria d’organitzacions polítiques del nostre municipi i de la comarca.

Més sorprenent fou la gestió del canvi de l'alcaldia, fent entendre que era una mena de successió monàrquica, d'una mena de relleu natural que s'havia de produir amb l'”entronització” d'Abigail Garrido com a alcaldessa després de l'”abdicació” del seu antecessor, el Sr. Blanco, sense tenir en compte ni la llei ni la democràcia que estableixen que quan dimiteix un alcalde és el Ple de l'Ajuntament qui tria el nou alcalde o la nova alcaldessa i no el partit del, fins llavors, equip de govern.

Però la més sorpresa de totes va ser la Sra. Abigail Garrido quan va veure com la majoria del ple no la votava a ella, i veia com les seves aspiracions personals, anunciades per carta un dia abans, s’esvaïen com el fum. La sorpresa es va transformar en una mena d'estat de xoc del que en són proves les declaracions viscerals i poc reflexionades, que pretenen mantenir un protagonisme artificial amb un clar objectiu electoralista i de confrontació. Protagonisme artificial que vol mantenir a tots els nivells: dins de l'ajuntament, pressionant els treballadors i treballadores amb la seva presència constant i al ple crispant, tensionant i tergiversant; al carrer fent declaracions falses de suposats governs segrestats; als mitjans de comunicació, menystenint la reducció del cost polític de l'ajuntament en vora 170.000 euros, etc.

El senyor dimissionari tampoc va quedar gaire conforme de veure que la majoria democràtica del Ple de l'Ajuntament (resultant de les darreres eleccions municipals) fes que la seva hereva no passés d'alcaldessa “accidental” per uns dies.

En declaracions a la televisió comarcal atribueix tots els seus mals a la regidora d'ICV afirmant que és una irresponsable, que diu mentides i que te obscurs interessos. I burxa en un suposat batibull produït per l'antagonisme entre les diferents organitzacions que formen l'equip de govern (CIU-VIA i Um9) i qui fa possible la govenabilitat (el cas d'ICV).

Obvia l'ex-alcalde (o vol no recordar) que fa quatre dies ell mateix proposava un govern d'unitat entre PSC, CIU-VIA, Um9 i ICV-EUiA, fent una crida a unir esforços i objectius comuns. El que ara és un batibull fa quatre dies era unir esforços i objectius comuns, això sí, el seus eren els més comuns de tots.

Vam ser testimonis d'una fi d’etapa pilotada per persones que no han sabut ni fer el relleu institucional, malgrat que el dimissionari i la Sra. Garrido diguin el contrari, amagant-se darrere els tècnics municipals, boicotejant el relleu adduint que no havien tingut temps per fer-ho.

Una fi d'etapa marcada per un balanç molt pobre després de 18 anys d’alcaldia al capdavant d’un ajuntament com el nostre, un balanç fet públic pel Sr. Blanco a la TV Comarcal. Destacava com a punt feble del seu mandat la política d'habitatge, tema estrella de molts dels seus programes electorals (“farem molts pisos de protecció oficial” deien) i com a punts forts es mostrava orgullós de la rambla del Garraf (projectada fa 18 anys per Um9) i de l'edifici institucional de la Vinya d'en Petaca (que forma part d'una política d'equipaments desmesurats i desaprofitats, amb un cost milionari i que semblen monuments a l'ostentació i la vanitat).

En cap cas feia menció a les seves polítiques socials, tan anunciades i venudes mediàticament: d’ocupació, cohesió social i territorial. Ni a les de participació ciutadana, ni a la política mediambiental, econòmica, sobre el manteniment del patrimoni municipal o la promoció del nostre municipi. Ni de disciplina urbanística. De tot això no en va fer menció, no existeixen al subconscient del dimissionari perquè senzillament, per a ell no hi eren. Les úniques obres de govern que el fan sentir orgullós són fetes de formigó gris.

Malgrat el llegat enverinat del Sr. Blanco i la bel•ligerància de la Sra Garrido, obrim una nova etapa d’il•lusió, de treball dur i de compromís amb la nostra ciutadania, un compromís ferm basat en la justícia social, la transparència i l'honradesa política. Basat en la solidaritat amb els més febles i la sostenibilitat d’un territori castigat per la especulació. Basat en la radicalitat democràtica,  la participació ciutadana i la llibertat dels pobles i les persones.

Som conscients del poc temps que tenim, som conscients de la diversitat i les sensibilitats diferents que conviuen dins del nou equip de govern, però tenim la ferma convicció que ara comença una nova etapa per al nostre municipi i les seves persones, amb noves oportunitats.

Volem omplir-la de noves formes de governar. No la desaprofitem, el futur és nostre i el decidim entre tots i totes.

Ramon Moragues i Dolç
President d’Um9
Sant Pere de Ribes (Països Catalans)