Te projecte la nova minoria?

Els fets succeïts aquest estiu, han canviat la realitat política de Sitges. El govern de coalició, sorgit després de les eleccions del 201, l’autoanomenat com el de la “Nova Majoria” i que va semblar tenir com a principi bàsic que al PSC ni aigua, s’ha trencat.

Qui menys qui més, ha escoltat o llegit, al voltant dels merdes interns del PP de Sitges. Rés de diferent de la realitat generalitzada d’aquest partit centralista i que sembla que només està preocupat per centrifugar-ho tot a Madrid. El pragmatisme d’uns pocs, enfrontat al neoliberalisme del seguidors de l’Aznar que defensen els privilegis d’una élite i  una concepció antiquada de la societat. Unes plaques d’uns carrers, amb consulta popular inclosa per validar el canvi, amb votació al plenari municipal, on el PSC, sortosament, es va abstenir, potser l’alcalde no ho tenia previst, van ser el detonant pel trencament intern del PP i la seva sortida del govern.

Tanmateix, vam llegir com dimitia en ple la executiva del SGI, per desavinences amb els seus dos regidors. I, massa sovint, ens arriben comentaris de picabaralles, que hi ha qui li vol fer el llit a l’alcalde, que la coalició no és tal cosa.

Amb la sortida del PP, el govern de la “Nova Majoria” ha passat a estar en minoria. Si quan tenia majoria, ja dubtava que tinguis un projecte clar, i no parlo d’agafar els programes electorals i fer un mix, parlo de tenir un projecte de futur per Sitges on estiguin reflectits els seus programes. No hem d’oblidar que l’alcalde Forns ,va parlar del seu programa electoral, com d’un element dinàmic, potser volia donar a entendre que no calia respectar-lo?

Ja sé que diran que ara el més important és sanejar les finances, ens tornaran a parlar del forat, o potser ja no, atès que necessiten l’abstenció del PSC. Però això no és excusa per apujar l’IBI de forma exponencial i després intentar arreglar-ho rebaixant la taxa de la brossa. La realitat ens diu que no tenen projecte, que es prenen decisions depenen de la pressió externa o dels capricis interns. L’exemple és el cas de les plaques, s’accepta la moció per acontentar a la CUP, i quan arriba el moment es veu com la coalició no es tal, no estic parlant de votar sempre conjuntament, estic parlant de la possibilitat de vot diferenciat en certs temes i no per això, com s’ha vist, s’ha de trencar. És el problema d’una coalició feta per anar en contra i per acontentar interessos personals.

I ara la nova minoria ho haurà de negociar tot. Haurà de negociar i vigilar que l’oposició no s’ajunti i no el deixi aprovar o l’obligui a canviar les propostes. Ara és quan coneixerem l’autèntic tarannà dels que governen Sitges, atès que hauran de fer quelcom més enllà de fer-se fotos i explicar de forma inintel·ligible  les pujades de l’IBI i la reducció de serveis.
Quina llàstima que ara els d’Esquerra no tinguem representació, l’electorat no ho va voler, algunes coses no es deurien fer be. Potser es podria incidir en les decisions municipals i ajudar a preparar l’administració municipal per a la transició nacional, que molts esperem que serà la gran feina dels equips de govern que resultin de les eleccions del 2015.