Fins quan la complicitat amb l'estat d'Israel?

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Des del govern de la Generalitat presenten Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya, la qual cosa és enormement preocupant perquè no podem tenir com a “company de viatge” un Estat basat en una ocupació militar, que vulnera la legalitat internacional i els drets humans més bàsics i s’ha construït sobre fonaments racistes i discriminatoris. 

Només cal recordar que l’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població autòctona de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines es van convertir en refugiats. Amb la Guerra de 1967 Israel va posar en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats del seu territori. Avui, hi ha més de cinc milions de refugiats palestins. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint així la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.

A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, fet que va impossible la creació d’un Estat palestí viable i autònom.

D’altra banda, Israel continua ocupant els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus en 32 assentaments. Tots aquests assentaments són il·legals, segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Des de l’any 2005, Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza, fent que la situació a Gaza sigui d’extrema crisi humanitària, tal com ho ha documentat en nombroses ocasions l’ONU. 

L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab: més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.

El juliol del 2005, la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d'aïllament internacional d'Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d'apartheid. Més de 130 organitzacions de la societat civil palestina van adherir-s’hi. Des d’aleshores, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’han estès arreu del món i ha aconseguit nombrosos suports.

A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, i demana als governs i institucions del món que deixin de col·laborar amb l’estat d’Israel fins que no respecti els drets de la població palestina i la legalitat internacional.

La visita d’Artur Mas a Israel implica, entre altres coses, donar suport a una ocupació militar il·legal i no escoltar el que està passant a nivell internacional: només a tall d’exemple, fa unes setmanes, la Unió Europea va declarar que no col·laborarà  amb centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies de Cisjordània i Jerusalem Est.  Davant d’això, el govern de la Generalitat de Catalunya signa acords de col·laboració amb la Universitat de Tel Aviv, institució que no és no aliena al desenvolupament i manteniment del sistema de control, ocupació i fragmentació territorial  a què està sotmesa la població palestina.

Quin model de país vol construir, Sr. Mas? Recorda que durant els darrers anys del règim d’apartheid de Sud-àfrica alguns governs occidentals es van significar pel seu  suport al règim racista? No voldrà vostè, Sr. President, convertir Catalunya en un Estat còmplice de l’ocupació militar més antiga de la història contemporània recent, oi?