Parlem de l'anunci de la loteria de Nadal?

Potser sóc jo que m’influeix l’aire mexicà, però em penso que l’Estat està seguint el calendari Maya, com pot ser que hagi sortit l’anunci de la loteria de Nadal a principis de novembre? Tranquils, no ens oblidem que hi ha loteria a dates senyalades... no patiu... Hisenda som tots.

Què tenia de dolent els anuncis anteriors de la loteria amb el calb de tota la vida? Tots repetim vestit, doncs, penso el mateix amb la loteria, repetim anunci i no gastem diners on no cal. Ja hem fet amistat amb l’home calb, no ha de ser tot nou ni fer un quartet de veus. El calb és representatiu quan arriba la data, qui més no, ha fet la broma de bufar purpurina imitant al protagonista. Això era divertit als dinars i sopars en família, ara no m’imagino cantant com la Marta Sánchez mentre menjo polvorons, la veritat.

Són ganes de provocar a la gent, tenint els ànims tan rebotats avui en dia, que ens mirem tot amb més detall. Ha arribat un punt en què la gent diu a Montserrat Caballé “Monsesina” per la cara que posa la dona al cantar, gent que ha fet de la cara de Raphael la de Jim Carrey a “La Mascara”, altres que asseguren tenir malsons amb el “na-na-na” del cantant al final de l’anunci, etc. La polèmica està servida, i twitter n’és el rei.

A mi m’agradaria donar un cop de mà a Montserrat Caballé, una gran cantant d’òpera, sens dubte, i recordar als que ara fan burla, que té 80 anys, que a vegades no ens adonem que passa el temps, però no sempre podem esperar que torni el ’92 amb la cançó de Barcelona. Per una altra banda, Raphael en té 70 (no ho sembla) però al cap i a la fi els té, i a vegades no tots tenim “mi gran noche”.

Un es posa a veure l’anunci i s’adona que només apareix gent guapa, vestida de Zara i a l’última moda. Un Nadal molt “trendy”. El 99% dels que apareixen són joves, amb un somriure de luxe, feliços a la plaça del poble, espelma a les mans, però jo em pregunto: què se n’ha fet dels avis i les àvies? On són a l’anunci?

M’ha semblat un deshonor cap a la gent gran, que són els que avui estan ajudant més que mai als nets o als fills, i no s’ha tingut en compte que existeixen. M’indigna que un anunci d’un cop a l’any (11 mesos per treballar el guió), no hagi fet algú una llista, i en repassar-la, hagi dit: Ei! Ens falten els avis i les avies!

Els nostres grans mantenen fills i nets amb el que tenen, molts han perdut les seves cases al fer d’avals, altres passen les festes a les residències d’avis, altres fan el gran esforç de recordar tot el que han viscut... Almenys, que provin sort amb la loteria que viuen amb il·lusió tots els anys, guanyin o perdin, els hi encanta comprar un número. Com pot fer-se aquest buit social?

¡A veure si ara només pot jugar a la loteria la gent guapa y moderna! Si se suposa que representa la nostra societat al Nadal, no puc entendre que no apareguin els nostres grans, ells hi són presents a la lluita del dia a dia de les famílies, tenen dret a gaudir les festes. Surten un parell tan sols, home i dona, entrada en edat, però no es pot considerar la tercera edat de cap de les maneres. A cas el poble de Pedraza va embotir tots els avis/es en una sala per a què no sortís ni un? No hi trobo resposta.

L’única explicació possible, és que tots els avis i avies estiguin al programa del Melendi de la TVE 1, “Generación Rock”, cosa que m’estranya.

Sens dubte penso que és una falta de respecte cap als nostres grans que es representi la  societat, i que no hagi sortit cap avi/a a l’anunci, amb la seva espelma a la mà i cantant com qualsevol altre. I segurament, qualsevol avi/a, s’hauria  inventat la lletra, cantat en un altre to, ballat amb ritme en una cançó lenta, menjat el raïm per anar avançant, hauria pessigat les galtes al Bustamante, però... què a cas no és així un Nadal perfecte a casa de tots?

No són tan sols els avis/es els únics que no hi apareixen al Nadal “trendy”, fixeu-vos-hi que no hi ha cap nen o nena amb la seva família, no perquè jugui a la loteria, dic jo, que ni que sigui per veure l’arbre de Nadal, que és una de les coses que els agrada als nens, sobretot jugar al voltant de l’arbre.

Espero les sinceres disculpes dels que han fet l’anunci, paraules sinceres i amb penediment com “Lo siento. Me he equivocado. No volverá a ocurrir” (caiguda d’ulls).

Aina Flores Hidalgo
afhpedagogia@gmail.com
@caixa_dainas