Manifest sobre el dia Internacional contra la violència de gènere

Aquest 25 de novembre, com cada any, les dones i els homes d'UM9, sortim al carrer per plantar cara a la violència de gènere, però no només a la violència física, responsable de 46 morts a l’estat espanyol en el que portem d’any, sinó per plantar cara a totes aquelles violències quotidianes que pateixen les dones.

Les dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles són, per nosaltres, només la punta de l’iceberg del vessant patriarcal d'un sistema que ens oprimeix i que té conseqüències nefastes per a les dones, però també per a totes aquelles persones que no estan disposades a encaixar dins els rols heterosexuals i monògams tradicionals. Així, la violència quotidiana es mostra en àmbits com el laboral, en les diferències salarials i l’assetjament entre d’altres, en la violència en l’àmbit familiar que s’esdevé quan es carrega sobre les dones tot el treball reproductiu i de cura no remunerat però imprescindible, en la violència psicològica, la sexual i la feminització de la pobresa, cada cop més aguditzada per aquesta crisi econòmica.

Aquest any UM9 també vol denunciar la violència que s’exerceix per part del govern espanyol quan se’ns nega el dret a decidir sobre el nostre propi cos, impulsant una reforma del codi penal que vol ser una prohibició encoberta del dret a l’avortament. Retornant la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus, eliminant el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i revisant el supòsits de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Per tot això, volem remarcar que, per UM9, no té sentit afirmar que avui som iguals i que lluitar per la igualtat de gènere és cosa del passat. Tot al contrari, creiem que la lluita és més necessària que mai, precisament perquè estem en un moment de retrocés històric de drets i llibertats, en que les ideologies més reaccionàries estan emparades i recolzades per un govern espanyol retrògrad, i veiem com la violència de gènere en totes les seves vessants augmenta cada cop més, inclús entre les persones més joves que continuen repetint models de relacions que reforcen la visió de les dones com a esclaves d’amors possessius i dependents, com a reflex d'allò que venen certs mitjans de comunicació.

En aquest moment de crisi econòmica i de retallades contínues en els drets socials, el patriarcat i el capitalisme es donen la mà per a mantenir a les dones en un segon pla, convencent-nos que el nostre rol “natural” passa per ser passives i obedients i per contribuir a que tots dos sistemes continuïn funcionant sense esquerdes.

Així doncs, les dones i els homes d'UM9, avui estem aquí per cridar alt i clar que estem fartes de que se’ns neguin contínuament els drets a decidir sobre la nostra pròpia vida, la nostra sexualitat i els nostres cossos. Que malgrat el dolor i la ràbia que sentim cada cop que coneixem un nou cas de violència vers les dones, seguirem lluitant dia a dia contra l’opressió i contra aquest sistema patriarcal i capitalista, per aconseguir que la llibertat i la dignitat siguin el centre de la nostra societat, tenint clar que la lluita contra totes les violències masclistes es responsabilitat de totes i tots.

Avui com cada dia les dones i els homes d'UM9 diem ben clar: Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm, prou violència de gènere!