Jo vaig néixer al mediterrani

Parlant amb la meva família que la tornada a Barcelona estava pròxima, xerràvem sobre l’experiència d’estar a un altre país, de tots els aprenentatges que he aconseguit residint a Mèxic des de l’estiu, les persones que he conegut que han format part d’aquest viatge, és a dir, una experiència que repetiria sens dubte si tinc l’oportunitat. Per una altra banda, s’agraeix saber que tens un bitllet de tornada, ja que un no pot oblidar el mediterrani i, la cançó de Serrat té molt més sentit quan un està fora.

Però sent sincers, que puc dir que no trobi a faltar del Mediterrani? Serrat ja ho deia ben clar des de 1971: “¿Qué le voy a hacer si yo nací en el mediterráneo?”, i és veritat, un ho te ben a dins. Serrat també deia “...Llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya”, així que tot i que algunes coses ja les portava a la maleta de camí a Mèxic, a més a més dels records, entre ells el nostre oli d’oliva.

Quan un està lluny de casa seva bastant temps, fent vida plenament em refereixo, se’n recorda de l’encant de les nostres platges i passeig marítims, de la personalitat del sol els diumenges d’hivern al matí, de respirar aire pur, de tenir més dies de sol que de pluja, les nostres places i viles, d’anar amb bicicleta, les festes tradicionals, de comprar als nostres mercats la varietat d’aliments que tenim i, de les receptes de la família.

També de la nostra forma de ser (per bo i per dolent) i, si ens fem els “polítics” solucionant el món a les terrasses dels bars amb un plat de patates braves al davant.

Entenc perfectament que els turistes s’enamorin del mediterrani.

He trobat a faltar detalls de la vida quotidiana: tenir sort un dissabte a la cafeteria quan està disponible el diari, els carrers il·luminats amb els fanals quan es fa fosc, utilitzar els semàfors i passos de zebra amb tranquil·litat, el sabó de cos líquid, la velocitat d’internet i menjar un bon entrepà d’espetec o un simple bikini. Però també el dibuix de les nostres voreres que donen personalitat als passejos, demanar un cafè sense haver de dir el meu nom, balcons amb geranis que fan més acolorides les parets, etc. Fins i tot els nostres transports públics, encara que sembli mentida, els he enyorat.

Que puc dir de saber que torno a tres dies de nit bona, que el Nadal enlluerna els carrers i està decorat cada racó amb creativitat. Tot molt comercial, però les nostres ciutats i pobles tenen una altra vida durant el Nadal. La gent passeja abrigada amb jaquetes, bufandes i guants, fent broma amb el  fum que fem sortir de la boca quan fa molt fred, a conjunt amb el nas vermell i les bosses dels establiments a mig braç.

Tornar a Barcelona i veure noies amb bambes com jo també s’enyora. A més a més, poder caminar per Passeig de Gràcia gaudint de les meravelles de Gaudí, o de l’abarrotat Portal de l’Àngel o, de la Boqueria a les Rambles, sense que hagi de ser turista, simplement perquè hi visc.

He anat a molts mercats a Mèxic, he gaudit molt amb els seus costums i dels estrets passadissos plens de ceràmiques, realment espectacular. Tot i així la presentació i qualitat dels nostres productes als mercats municipals es magnifica, em refereixo també a les olors i colors dels taulells de les parades. No em podria deixar la cura dels nostres botiguers en cada tall de carn o peix. Que tan important és dur una bona alimentació, la nostra dieta mediterrània, i el més important, tenir a l’abast les peixateries, carnisseries i fruiteries, que fan més fàcil menjar bé.

No us espanteu si els vostres fills/es o nets/es que han estat vivint fora, quan vegin la taula parada al Nadal tinguin els ulls com a plats, perquè la reacció serà del més normal depenen d’on hagin estat vivint i el que hagin menjat. Els que són aficionats al vi que no han pogut beure vi de les nostres terres durant un temps, potser aixecaran la copa i gaudiran del color i sabor, i és que les vinyes i el clima són inigualables.

Quan estigui trepitjant l’aeroport, no podré esborrar el somriure de felicitat de tornar a viure #mediterràniament!
Espero que gaudiu amb la cançó i poseu les imatges i records vosaltres en escoltar-la.

Aina Flores Hidalgo
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com