El peatge encara més car

A partir d’aquest dimecres 1 de gener, a excepció de sorpresa majúscula o de regal de Reis anticipat, la Generalitat tornarà a augmentar el preu del peatge de la C-32 a l’alçada de Vallcarca. Està previst que l’increment sigui del voltant d’un 0,09%, un percentatge molt inferior a la clatellada anual a la que estàvem acostumats en anys anteriors, però, en tot cas, i sent pragmàtics, un nou sobrecost en la tarifa que han de pagar els conductors per anar de Vilanova a Barcelona o de Sitges a Castelldefels, dos municipis separats per poc més de deu quilòmetres i, de moment, per 6,42 euros.

També a partir de l’1 de gener, val la pena recordar-ho per inusual, entraran en funcionament per aquest mateix peatge de l’autopista Pau Casals un petit plec de bonificacions, això si només per a vehicles lleugers, i tant sols aptes de dilluns a divendres. Concretament, s’ha establert un màxim d’un 30% de descompte per aquests turismes. Només hi ha una última obligació per als interessats: disposar dels dispositius Via-T, aparells que les entitats financeres estan oferint sense cap cost d’alta. Es preveu que se’n reparteixin uns 40.000 en les properes setmanes.

Quan la Generalitat i Abertis van anunciar l’octubre que havien arribat a un acord per rebaixar el preu del peatge, després de reconèixer obertament que l’autopista del Garraf estava perdent volum de trànsit de forma accelerada en els darrers anys, molts van pensar que finalment, després de dècades de fer-se el sords, per fi l’Administració i l’empresa concessionària s’havien tret els taps de les orelles i havien escoltat el clamor de tota la comarca contra el preu abusiu de la barrera de Vallcarca.

La sensació, a poques hores que arribi el 2014, és que no són ni sords ni cecs. Si no més aviat el contrari. La Generalitat i el conseller Santi Vila comprenen que hi ha un problema. El que passa és que aquest no és el que preocupa  la comarca, si no un de ben diferent: la pèrdua d’ingressos en el peatge i la necessitat de recuperar-los el més aviat possible.

Només des d’aquesta òptica es pot entendre que després que el propi conseller reconegués que aquesta autopista era “cara”, ara s’anunciï  una nova pujada de tarifes en aquesta mateixa via partir de l’1 de gener, un augment totalment irracional en els temps que corren i marcadament injust tenint en compte la situació que viu el Garraf, una comarca que continua atrapada en la teranyina de la crisis i a la que es continuarà penalitzant un any més en els seus desplaçaments cap a Barcelona.

I també només des de la mateixa òptica es poden entendre les bonificacions, encara que sembli una contradicció. Anunciar als quatre vents que el peatge costarà un 30% menys de dilluns a divendres i que l’alta del VIA-T serà gratuïta és un gran eslògan publicitari. I és probable que molts treballadors que fins ara es desplaçaven per les Costes del Garraf o l’AP-7 a Barcelona, o viceversa, optin ara per l’autopista per reduir el temps d’arribada a la feina. Més barat i més ràpid. O el que l’interessa a la Generalitat: més conductors, més diners recaptats.

No ens enganyem. Si hi hagués voluntat real de rebaixar el preu de l’autopista C-32, s’hauria rebaixat i punt. I les  bonificacions s’haurien estès a tota la setmana, a tots els vehicles i sense el condicionant del VIA-T. O algú pot argumentar que, reconeixent com ha fet Vila que l’autopista és “cara”, és conseqüent que els transportistes autònoms no tinguin cap descompte? O les persones que treballen el cap de setmana i s’han de desplaçar cap a Barcelona? Quina voluntat hi ha darrera del fet que els usuaris que es puguin beneficiar de la rebaixa hagin de pagar el manteniment del VIA-T (només és gratuïta l’alta) en benefici de les entitats financeres?

L’autopista és cara, molt cara per tothom. I lamentablement, a partir de l’1 de gener,  encara ho serà més, perquè la voluntat d’uns i altres no és la mateixa.