Això nostre s'ha acabat?

Què entenem per crisi? Podríem dir que és aquell període de distanciament físic i emocional arran d’una convivència complicada; això és, quan els conflictes estan a l’ordre del dia i amb prou feines  existeixen punts de coincidència. S’instal·len a casa la desil·lusió, l’avorriment, l’apatia, el mal humor i ens plantegem si val la pena seguir endavant amb la persona amb la que ens vam comprometre. Un dels principals símptomes que existeix un conflicte de parella és quan eviten el contacte al llit.

Són múltiples els factors de discòrdia que allunyen als dos cònjuges: retrets del passat, problemes d’índole sexual, l’educació dels fills, dificultats econòmiques, desequilibris en les tasques domèstiques, l’aparició d’una tercera persona, ... o senzillament el final de l’amor, aquell sentiment que ens lligava amb força i que feia que ens sentíssim units malgrat les diferències. Separar-se acostuma a ser una decisió molt difícil de prendre, sobretot si és una determinació unilateral i l’altra persona no s’ho espera. Si us trobeu en aquest punt, – us asseguro - mai trobareu el moment idoni per trencar amb la persona que us vau estimar, o per la que encara queden sentiments però amb la que no voleu continuar.

Aquells/es que es plantegen plegar sovint tenen molta por d’equivocar-se; de precipitar-se, en creure que potser no han lluitat prou (“i si estic abandonant la persona de la meva vida?”);  de sentir-se sols un cop es separin; d’assumir el fracàs, pel què diran (la família, els amics, el nostre entorn més proper); de trencar la família que un bon dia van decidir formar,... Però aquesta por paralitzant, aquesta inseguretat no es dissoldrà fins que ens enfrontem amb la realitat i provoquem el canvi. Si la relació que tenim ja no ens fa feliços, si ens provoca disgust, si ens faltem el respecte, si resulta que hem perdut la confiança, la il·lusió de tirar endavant un projecte comú, si fins i tot ja ens afecta la salut, quin sentit té mantenir aquest vincle?

Separar-se no és fàcil i implica un canvi de vida, un escenari desconegut, un abisme, però no ha de ser necessàriament negatiu i indubtablement no pot ser pitjor que romandre en una relació sense futur. Serà inevitable passar el dol per la pèrdua, però remuntareu, us adaptareu a la nova vida i, per sobre de tot, podreu somiar a ser feliços de nou.

Rocío Rico
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella. (Col.: 12135)
Cita prèvia al tel. 627.880.838
Twiter: @Psicologa_RRico