Literatura

No hi ha sexe a Ramallah

Eix. Suad Amiry

Eix. Suad Amiry

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Diuen els que ho coneixen, que el restaurant Darna de Ramallah ofereix el millor de la cuina mediterrània feta en aquesta ciutat històrica de Palestina. I m'ho creo. Per què? Perquè en aquest luxós establiment situa l'escriptora Suad Amiry a les seves amigues-protagonistes de la seva novel·la devastadora: No hi ha sexe en Ramallah. Un llibre àcid escrit per aquesta dona que “sense ser feminista ni lesbiana” ens provoca una sacsejada a través d'una generació de dones que van créixer amb l'OAP i es van topar de cara amb la menopausa personal i la frustració política col·lectiva.

Suad Amiry va rebre aquest dissabte dia 25 de gener el premi Nonino 2014 per la seva narrativa àgil i divertida, plena de sagacitat, punyent i militant pels drets humans. Així ho ha proclamat el jurat format –atenguin bé!- pel premi Nobel VS Naipul, Ermano Olmi, Claudio Magris, Edgar Morin i Fabiola Gianotti.

Suad Amiry ja va mostrar grapa literària i militància en la seva obra Sharon i la meva sogra, on a manera de diari esbudella els avatars familiars enmig de les invasions israelianes entre 2001 i 2003.

I per què els parlo d’Amiry, de la seva sogra, de la seva literatura i del seu sexe? Perquè si tanquen vostès els ulls un segon i pensen en Palestina, segurament imaginessin aquests densos mapes on encaixa la franja de Gaza i Cisjordània al costat de l'Estat d'Israel; perquè recordaran la imatge decrèpita d'Arafat abandonant Ramallah malalt o tal vegada enverinat; perquè assenyalaran un edifici cosit a bombes i ploraran per un nen ferit que, sagnant, cerca amb la mirada el seu pare.

I aquesta és una Palestina dura, real, que ens interpel·la.

Però els proposo imaginar aquesta altra Palestina que no obre els Telenotícies. La que ens explica Suad Amiry: on hi ha violència i esperança; on hi ha persones que moren de velles i no sota les bales com va deixar dit Mahmoud Darwish. On hi ha xavals que segueixen, com els nostres, els partits del Barça i del Madrid sense saber que la seva és la terra ferida de totes les terres ferides del Planeta.

I mentre, alguns afortunats, com les amigues de Suad Amiry, alçaran l'índex per sol·licitar al cambrer del Darna una altra ració de marisc i amanida fresca.

Com aquí, entre nosaltres, on també tenim les nostres escriptores, els nostres restaurants, els nostres problemes amb el sexe i les nostres palestines.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local