Reaccions en vídeo dels nens i nenes (II)

El vídeo que us faig arribar, pot deixar gelat a qualsevol. La situació és esgarrifosa, i la forma com parla la Beth, la protagonista de 6 anys, amb una normalitat que espanta, et fa mantenir en tensió al llarg del reportatge.

És petita, però té ben clares les seves intencions.

Tot i que el patiment de la nena és televisat, i també extrem, és un vídeo que ens ajuda a entendre que a les primeres edats és molt important l’educació i l’afecció de les famílies, sent essencial plantejar una bona educació emocional que a la llarga marca el creixement dels nostres petits.

Des de ben petits necessiten ser estimats, una demostració d’aquesta estima, ja sigui amb paraules, tonalitats de veu, contacte físic com abraçades, petons, carícies... créixer en un ambient d’afecte compartit en què la família demostra aquesta estima però el nen/a també.

Summament important pel creixement dels petits sentir-se estimats alhora que es respecta el seu espai.

Beth va patir abusos sexuals greus per part del seu pare biològic, com ella mateixa explica. Aquesta situació va ser tan greu, que va créixer sense desenvolupar l’afecció vers les altres persones, incapaç d’estimar i acceptar als altres; va aprendre la desconfiança, no només cap a l’adult sinó cap al seu entorn. Patir aquesta situació horripilant amb tan sols 1any és una bestialitat que no queda pas com un cas aïllat dels ’80-’90.

Avui encara succeeixen casos greus d’abusos sexuals cap als nens i nenes, de fet surten constantment a les notícies.
La situació de la Beth li fa créixer la intenció de fer mal al seu germà, intentar matar-lo, justament el més dur d’escoltar al llarg del reportatge. Acudia de nit per donar cops a l’estomac del seu germà, sabent que ningú la podia veure, que estaven dormint i no s’assabentarien. A més a més, altres formes de fer mal al nen.

A mida que va passant la sessió amb el psicòleg, ella va explicant la seva problemàtica al professional i, va explicant tot amb detall, amb aquesta tranquil·litat que sembla demostrar la nena, que per una altra banda té molt assumides les seves intencions.

Haig de dir que em va resultar increïble la reacció de la mare davant la desaparició dels ganivets de cuina, sabent que havia estat la Beth, i que en qualsevol moment podria fer alguna cosa fora de lloc. Calia tenir els ulls ben oberts. La situació no va arribar a passar, però la nena ja es va encarregar de recordar a la mare que li faltaven certs ganivets.

En cada un dels casos, ha necessitat que algú que no estigui al davant en aquell moment, vingui amb urgència a separar-la, necessitant que algú posi fre a la seva actuació. No només busca fer mal als altres, siguin persones o animals, sinó que es podia fer mal ella mateixa fins al punt d’acudir amb urgència a un metge.

Cal tenir en compte també, que hi ha hagut  avenços pel que fa al tractament de certes conductes  que mostren els nens/es, recordem que aquest vídeo és dels ’80. Val a dir que ara es coneix molt més sobre aquest aspecte i, les pautes d’actuació són més enfocades a la part emocional, a tenir en compte el context i dur una solució efectiva per cada nen/a, procurant la recuperació més efectiva alhora que educativa.

Les conductes agressives, trastorns d’afecció, la ira, que en els ’80 hi posaven una solució, ara podem partir d’una solució més apropiada, que no faci que la persona es senti rebutjada per la societat. Parlem d’un tractament més inclusiu, que no sigui pas discriminatori pel simple fet d’estar patint un problema que necessita temps per reduir-se l’angoixa.

Es tracta que torni a reconstruir la seva visió del món, que reconstrueixi la seva autoestima, que reconegui també els sentiments i emocions positives. Val a dir que en el vídeo, personalment, puc reconèixer entre línies, una visió religiosa de la recuperació de la Beth, enfocada cap a l’estima de la divinitat, una recuperació espiritual que porta a la Beth a la bondat.

afhpedagogia@gmail.com
Twitter: @caixa_dainas