Em fa mal, el Carnaval (o dia de pessimisme vilanoví)

No sé si us he dit mai que el meu poble és Vilanova i si us heu fixat que intento exercir de vilanoví sempre que puc. Però l’amor a Vilanova i de Vilanova és únic i intrínsec i s’acompanya d’un odi a parts iguals. A mi no em critiquis mai el Carnaval de Vilanova, que gairebé arribarem a les mans. Però això sí, en espais íntims i amb poca gent -com aquí, vaja- reconec que em fa mal, el Carnaval.

Miro carnavals antics, dels setanta i els vuitanta, i tinc una hemorràgia de nostàlgia d’allò que no he viscut. Quan el respecte per la festa era màxim, quan tothom sabia què havia de fer i no érem manades descontrolades de “vilanovins per un dia” o millor encara, “vilanovins per sorpresa” com les princeses. De cop i volta, et trobes un Arrivo sense cap mena d’originalitat i sàtira de la bona, sense cap doble sentit d’aquell que els vilanovins érem amos i senyors i sense cap mena de gràcia. Et trobes unes Comparses on qualsevol, sense parar-se a pensar en les regles del joc, hi surt fent-se el gamberro i l’interessant vestint de la manera estrafolària que troba per a que la gent l’assenyali pel carrer.

Ei, xaval. Sí, tu, xaval. Tu que t’apuntes a una entitat per l’Arrivo i preguntes per la beguda i si et donen la disfressa millor. Sí, tu, xaval, que vas a la Comparsa i portes una ampolla de Ballantine’s al farcell i el porro a la boca. Xavalín, tu que no saps ni que hi ha una Merengada més enllà d’anar a repartir hòsties als de l’escola rival. Menda, que agafes el tren i te’n vas a Sitges dimarts al vespre perquè no tens ni refotuda idea de què és el Vidalot i de passada el divendres llences coses a l’escenari i si et quedes pitjor perquè desentones. Tu, nexe antropomorf de la globalització i la farra gratuïta, vols que et digui una cosa?

Em peto de riure quan crides “Visca el Carnaval de Vilanova!” davant la càmera de Canal Blau que t’enfoca amb l’ampolla a la mà. No sabràs mai més què és la pell de gallina, perquè no has mamat res, més enllà de l’alcohol. Saps el mal que em fa veure’t cardar-te la nostra festa per darrere? Saps que comenceu a ser majoria? Aquesta festa no és la teva sort, ni aquest poble. Has arribat aquí, t’ho han donat tot fet i tu en comptes d’agafar-ho i intentar imitar-ho t’ho has petat per tot arreu. La humilitat de la desconeixença amb el Carnaval ha estat una meuca molt visitada i tu li has tingut un respecte zero. I saps què és el pitjor? Que quan ens carreguem l’Arrivo perquè no es pot aguantar tal desfilada de contornis sense gràcia, les Comparses siguin acotades per evitar mamarratxos com tu i el Vidalot es celebri entre antiavalots… A tu no et farà mai tant mal com a mi em fa. Marxaràs a Sitges, i no et sabrà més greu que la incomoditat de trobar-te els Mossos a l’estació.

txatxigomez.wordpress.com/