Era necessari per a Vilanova assistir a Fitur?

Un dels avantatges d'haver assistit durant tretze anys a la "Feria Internacional del Turismo" (Fitur), que se celebra a Madrid cada mes de gener, és que he vist coses impossibles de veure en cap altra fira turística del món: reis, prínceps, drag-queens, polítics poca-vergonya a la recerca de vots, cantants en hores baixes, vedettes, venedors de fum, vàndals, lladres, humoristes, joves vestides com a prostitutes, indis tocant la flauta, frikis de tota mena...

I sobretot he vist un malbaratament de diners excessiu, insultant, indecent. I vés per on que en aquest gran Fitur de les vanitats va desembarcar el 22 de gener passat una delegació vilanovina. Era necessari?

M'avanço a la resposta per no marejar la perdiu: sí, era necessari. Per quins motius i quants diners va costar-nos això? Ara ho veurem.

Anem primer a la part monetària. Segons m'informa el gabinet de premsa del consistori vilanoví, "les despeses a Fitur de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú van ser bàsicament pels bitllets d’AVE i les dietes. Sis persones van anar i tornar el mateix dia i dues persones (tècniques de turisme) van romandre a Madrid una nit".

Així doncs, "els desplaçaments de l'alcaldessa, el regidor, dos tècnics de Comunicació, i quatre tècnics de Promoció Econòmica van costar 787 euros (bitllets d'AVE, autopistes, pàrquing, quilometratge i bitllets de metro)". A això cal sumar-hi les dietes: menjars i allotjament de les dues tècniques de Promoció: 269 euros. Total: 1.056 euros.

Cal dir que a Fitur també va estar present l'Estació Nàutica de Vilanova, associació que representa al sector turístic, amb el seu president, el jove empresari hoteler Carlos Díaz.

I per què era necessari per a una ciutat com la nostra, que quasi no surt al mapa turístic, enviar una delegació a aquella fira tan estrambòtica?

Resulta que, al marge de les vedettes, els cantants, els reis, prínceps, etc, hi ha un altre Fitur que no surt a la televisió. És el Fitur dels negocis, on hotels i turoperadors signen contractes, agències de viatges emissores tanquen acords amb agències receptives de països llunyans, companyies aèries estudien noves rutes de connexió, associacions empresarials celebren les seves assemblees anuals...

I és en aquest altre Fitur, el professional -no el folklòric- on Vilanova i la Geltrú haurà de començar a guanyar-se un nom i promocionar la seva marca si realment vol entrar a competir en el mercat turístic els propers anys.

"Reconec que vaig anar a Fitur amb reticència, no estava segur si la fira seria productiva", em diu Carlos Díaz. I és que l'experiència de l'any passat no va ser gaire positiva, reconeix. "Enguany, però, vam mantenir reunions amb vuit operadors turístics, dels quals dos començaran a comercialitzar l'Estació Nàutica de Vilanova i quatre més vindràn a la ciutat per conèixer el nostre producte". A més, destaca Díaz, "l'Ajuntament també va fer bé la seva feina i vam anar coordinats amb ells".

De fet, la delegació municipal encapçalada per l'alcaldessa Neus Lloveras i el regidor de Promoció Econòmica Gerard Figueres tenia programada a Fitur, entre d'altres, una reunió de treball amb els responsables d'expansió de la cadena hotelera H10, aprofitant que la fira atreu precisament aquest tipus d'executius de la indústria turística.

El problema, reconeix Figueres, és que els grans grups hotelers encara no situen Vilanova i la Geltrú al mapa turístic com una destinació de referència. "La reunió va donar com a resultat el compromís que els directius d'H10 visitaran Vilanova i la Geltrú per veure els terrenys disponibles per construir un hotel. Haurem de fer un gran esforç per seduir-los quan vinguin", afegeix el regidor.

Un altre projecte que va avançar a Fitur és la Destinació de Turisme Familiar. L'objectiu és que Vilanova i la Geltrú pugui especialitzar-se en aquest tipus de públic, oferint uns serveis adaptats a famílies, amb un segell oficial de l'Agència Catalana de Turisme. Actualment hi ha 14 destinacions certificades a Catalunya amb aquest segell d'especialització.

No serà fàcil per a Vilanova i la Geltrú, una ciutat d'arrel industrial, diversificar la seva economia cap al món del turisme de qualitat. Tenim molts recursos (platges, museus, etc) però ens fa falta marca, producte i experiència turística.

Fins i tot m'atreviria a dir que a la ciutadania vilanovina ens falta perdre la por al turisme. Un turista o dos ens semblen bé. Tres són multitud. I ja no diguem si volen construir un nou hotel: "La ciutat perdrà el seu encant i ens convertirem en un Benidorm", pensen molts. Serà perquè som rics i anem sobrats d'activitat econòmica? Serà perquè la taxa d'atur del 20% a Vilanova i la Geltrú és una xifra imaginària?

Cal recordar que, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'any passat la ciutat només oferia 380 llits, distribuïts en hostals i pensions (141 places); hotels de dues estrelles (106 places) i hotels de tres estrelles (133). Fa deu anys, teníem 367 places... És a dir: un increment del 3,5% en una dècada. En qualsevol cas, cal afegir-hi 5.000 places de càmping.

A la veïna Sitges, si algú té curiositat per saber-ho, tenen avui dia 4.761 places entre hotels i pensions. Allà l'increment de llits ha estat del 20% en els darrers deu anys.

Està clar que Vilanova i la Geltrú mai no podrà comparar-se amb Sitges ni tampoc haurà de ser un Salou o un Lloret de Mar. La ciutat haurà de traçar el seu propi full de ruta, producte i marca, creant un turisme sostenible i de qualitat vinculat a les famílies, la cultura, la gastronomia, el mar, les compres... Però caldrà fer-ho plegats.

"Fins ara, al sector turístic érem pocs i mal organitzats", reconeix l'hoteler Carlos Díaz. "Ara, quan organitzem reunions, tots vénen i hi ha molta proactivitat. També hem notat un punt d'inflexió en la promoció de la ciutat per part de l'Ajuntament; s'estan prenent decisions, s'està avançant i anem de la mà amb ells. Segurament no veurem grans transformacions en poc temps, però si petites iniciatives que aniran dinamitzant la ciutat".

Per la seva part, el regidor Gerard Figueres conclou: "Hem aconseguit alinear tots els actors de la ciutat: Ajuntament, gremis i associacions estem apostant junts pel turisme. I els resultats d'aquesta col.laboració públic-privada es comencen a veure".

Esperem que a les pròximes edicions de Fitur puguem anar concretant tots aquests projectes que sense dubte forjaran la nova economia de Vilanova i la Geltrú del segle XXI.

Xavier Canalis és periodista d'Hosteltur.com