Whatsapp: Apocalipsis social

Jo era de les que bromejava amb un possible apocalipsis en 2013, quan els maies deien que s’acabava el món justament al maig, ni abans ni després. Amb el que costa que arribi el bon temps, quina mandra acabar-se el món quan un pot deixar ja els abrics a l’armari.
Recordo també quan deien que a les 00:00h de l’any 2000, els ordinadors petarien i ens quedaríem sense sistemes informàtics amb el canvi de mil·lenni. De fet, al videoclip de Jennifer López  “una noche más” hi ha un moment dedicat al rumor de la caiguda informàtica.
L’altre dissabte el món es va paralitzar. Whatsapp per primera vegada tenia una  caiguda de sistemes, després de la recent compra de Facebook. Deixava a tot el món sense poder comunicar-se per aquesta via, tota una sorpresa per tots i totes. La gent no rebia missatges a cada minut, les hores de les últimes connexions eren sospitoses, i la gent començava a aixecar la seva vista al davant, no mirava un punt fix i no movia els dits a gran velocitat. Alguna cosa estava passant.

No vaig ser conscient de la caiguda de Whatsapp, em van avisar que no funcionava i, al veure que twitter estava revolucionat, vaig entendre que whatsapp havia aixecat el món per un únic objectiu: la desesperació per no poder comunicar-se.

Sí que vaig veure que deixava de rebre vídeos de bromes, imatges i muntatges visuals, missatges com “romero, romero, que salga lo malo y entre lo bueno” que tantes vegades he ignorat. Coses d’aquestes són les que tampoc trobes a faltar, són un invent que només plena les carpetes de la memòria del mòbil (les miris o no), entretingudes si, però un invent del dimoni.

De cop ningú sabia com comunicar-se, oblidant que el dibuix del telèfon en color verd serveix per trucar. La gent de twitter demanava el cap de Mark Zuckerberg, em va semblar impressionant la caça de bruixes. Persones de qualsevol racó buscaven culpables.

Altres ja teníem el Line, o fins i tot correus electrònics, però seguia faltant alguna cosa, manteníem cert nudisme virtual. Puc dir que per unes hores va ser interessant analitzar les reaccions a escala mundial, em va sorprendre com ens tornem quan ens toquen la fibra.

La caiguda d’un sistema com whatsapp el que permet és veure en quin grau estem enganxats a certes xarxes socials, a formes de comunicar-nos que les hem convertit en part nostre, part del dia a dia. Em pregunto si seríem capaços de viure com anys endarrere, amb aquest nudisme tecnològic en el qual estàvem immersos.

Realment la reacció mundial va ser exagerada, al cap i a la fi van ser unes hores, però com ningú sabia la seva durada, no teníem noticies, la gent va pensar que estaria incomunicada llarg temps. Només va faltar baixar a comprar llaunes de conserves per augmentar les possibilitats de supervivència.

Feien més èmfasis en què era dissabte, considerat com un dia summament greu per tal caiguda, però al cap i a la fi, no estava planejat, va caure el sistema com hagués passat qualsevol altre dia. Els caps de setmana no poden ser sagrats per tot.

Va ser el moment d’utilitzar el “comodin de la llamada”, tornar a comunicar-nos per veu, un fet que sembla fins i tot prehistòric trucar per dir “a quina hora quedem?”.

Pesant-ho bé... Whatsapp primer era gratis, creant la necessitat social de comunicar-se a través de l’aplicació, va crear un altre llenguatge, una altra forma de viure i relacionar-se, permetia compartir cada instant sense esperes. Un cop ja estàvem enganxats, el va començar a cobrar a 0,89€. Era tal l’enganxada que ja no podíem viure sense enviar o rebre missatges instantanis, per tant vàrem pagar. Em resulta curiós com hem canviat els nostres hàbits, o millor dit, com ens han canviat els hàbits sense adornar-nos que de ser usuaris hem passat a ser productes.

El que ha fet whatsapp a escala mundial ha estat impressionant, sota el meu parer. Crear del no res una necessitat social, fer dependent a la gent d’aquest servei fins al punt d’afectar el món per la seva caiguda, em sembla una feina extraordinària dels seus creadors. Ni per bo ni per dolent, simplement extraordinari.

Un servei que va començar gratuït, que és el germà bessó del Messenger, ha fet que gent de totes les edats pugui estar comunicat, que pugui fer servir sense dificultats l’escriptura per teclat. S’han creat grups dins el mateix servei, sense necessitat de veure sempre a la gent per prendre un cafè.

Última supervivent. Planeta terra. 2014. Última connexió... mai.

afhpedagogia@gmail.com
@caixa_dainas