La distància que et separa de l'orgasme

Si aquesta inhibició es produeix sempre, en qualsevol circumstància, independentment de la parella o la conducta realitzada, es diu anorgàsmia primària; en canvi, si només succeeix algunes vegades, depenent de les condicions, llavors parlaríem d'anorgàsmia secundària.

No hem de confondre la inhibició de l'orgasme amb la manca d'excitació, ja que són fases diferents de la resposta sexual. Una dona pot estar molt excitada i tenir dificultats per arribar a l'orgasme. Les causes que podrien explicar la manca d’orgasme són diverses, entre elles:

- Escassa educació sexual i, sovint, manca de coneixement del propi cos
- Baixa autoestima o, fins i tot, rebuig de la imatge corporal
- Angoixa anticipatòria per no arribar-hi mai
- Consum d'algunes substàncies o drogues, incloent l’alcohol o el haixix
- Haver patit abusos durant la infantesa
- Etc.

La llista és llarga i caldria estudiar individualment cada cas. No obstant, el professor de psicologia Kim Wallen (Universitat Emory, EEUU), recentment afegia un altre motiu a la llista: la distància que separa el clítoris de la vagina. Segons Wallen, la distància òptima ha de ser inferior a 2,4 cm. Si és així, som aptes per arribar a l'orgasme amb una relació coital. Tenint en compte que només un 7% de les dones són capaces d'aconseguir l'orgasme mitjançant la penetració (una xifra sorprenent per a la gran majoria), no podem dir que aquest professor va trobar la “pedra filosofal” del plaer femení. Tot i així, Wallen considera que això no és una incapacitat per sí mateixa, sinó que senzillament ens hem de posar a buscar alternatives més originals a la penetració i deixar de frustrar-nos per no aconseguir-ho.

Al capdavall, els estudis d’aquest investigador només subratllen una informació que ja sabíem: si no s’estimula el clítoris, l’orgasme no apareix. És a dir, que si no t’oblides del clítoris durant una relació sexual amb penetració o sense, tens més possibilitats d’aconseguir-ho i sinó és així,  cal estudiar a fons els factors que impedeixen aconseguir-ho. Si no existeix un problema físic - descartat prèviament  després d’una exploració ginecològica - val la pena investigar les causes psicològiques que estan reprimint el plaer. La resposta sexual femenina canvia constantment al llarg de la vida i, fins i tot, d’una relació a l’altra, però està comprovat que aquelles dones que coneixen més la seva sexualitat i erotisme, gaudeixen més del seu cos i porten una vida afectiva més plena i satisfactòria.

Rocío Rico (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella. (Col.: 12135)
Cita prèvia al tel. 627.880.838
@Psicologa_RRico
www.consultapsicologa.com