Què busca Putin a Ucraïna?

L’escalada geopolítica de Rússia sobre Ucraïna, que va començar en l’elecció com a President Iaunukovitx, es va interrompre durant el Jocs de Sotxi per la presencia de molts mitjans internacionals de comunicació a pocs quilometres de Crimea i d’Ucraïna, i també perquè Rússia tenia copsada gran part de l’atenció mediàtica global, a causa d’aquest Jocs Olímpics.Només acabats els Jocs Olímpics la maquinaria geopolítica de Rússia ha tornat a posar-se en marxa, aquest cop amb més contundència, tant física com dialècticament.

Crimea ocupada i annexionada de facto, encara no de iure, i l’amenaça d’invasió militar russa sobre Ucraïna, si més no, sobre la part oriental del país amb presència majoritària de població ucraïnesa de cultura russa, i població de nacionalitat russa, són les jugades potencials que té Putin sobre la taula.

Però què hi ha darrera la doctrina de Putin sobre Ucraïna? Putin se la juga a Ucraïna. És una jugada que té dos objectius de legitimitat política. Un primer objectiu que cal situar a una escala global, la voluntat de creació d’una estructura política supraestatal. També hi ha un objectiu que cal situar a una escala local, la voluntat de legitimar-se de cara a la societat russa, com a Condottiero de la nació russa i la seva renaixença desprès de la caiguda de l’antiga URSS.

Desprès de la caiguda de l’URSS, i del fracàs de la Comunitat d’Estats Independents, la CEI, com un intent de recuperar i coordinar un espai geopolític, hereu simbòlic de l’espai de l’URSS, Rússia no aconseguia recuperar el pes específic, a nivell global, que havia tingut en un passat.

El projecte estrella de Putin és la UD, la Unió Duanera, que engloba els estats de Rússia, Bielorússia i Kazakhstan. Putin vol crear una estructura geopolítica que li permeti estar a l’alçada de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica i Xina. Però Putin té un problema intern, les repúbliques de l’Àsia Central no són ben vistes per la societat russa per les seves diferencies ètniques i religioses, musulmanes majoritàriament, i Bielorússia és, de facto, una regió més de Rússia.

Putin busca a Ucraïna un soci de la Unió Duanera, que legitimi el seu projecte de la Unió Duanera de cara a la societat russa, que veu com els territoris de la ex URSS donen l’esquena majoritàriament a Rússia i obren les portes a Europa. Ucraïna esdevé l’únic soci potencial de la Unió Duanera que permetria portar a terme, amb bon ulls pel conjunt de la societat russa, el projecte supraestatal que permetin aconseguir una entitat geopolítica de matriu russa, tant a nivell intern com extern, per això Ucraïna és tant important, políticament, per a Putin.

A escala local, Putin també té un repte amb el conflicte d’Ucraïna. Com comentàvem anteriorment, Putin ha aconseguit erigir-se com a un Condottiero de la nació russa. Desprès del paper polític de Yeltsin, Putin ha dividit els seus mandats polítics en tres fases perfectament delimitades amb un objectiu clar, recuperar la identitat i el pes geopolític de Rússia al món.

Molts analistes senyalen la mala gestió per part del món occidental de la fi de la Guerra Freda, i la mala gestió de les relacions geopolítiques entre Occident i l’espai post-Soviètic, sobretot en les relacions amb Rússia. L’esperit nacional rus va romandre ferit en el seu orgull, i Putin es presenta com la persona capaç de retornar el rol de Rússia, igual que va ser en altres temps.

El bressol de la cultura russa es troba a Kiev, capital del primer Estat rus de tota la història. Kiev i Ucraïna formen part de l’imaginari nacional rus, i en aquesta operació d’afirmació nacional russa, són una peça clau. El discurs polític, i a vegades científic, recorda molt al discursos que es feien als Balkans durant els anys 90 del segle XX.

Rússia creu que Ucraïna, com a territori cultural i històric de la nació Russa, ha de mantenir-se dins de la seva esfera geopolítica, i en cap cas, es pot permetre el luxe de perdre. Això suposaria un doble cop a nivell intern i també a nivell local.

Si Ucraïna s’apropa a Europa, el projecte polític nacional i global de Putin es posa en perill. Que Ucraïna s’integrés a l’espai econòmic de la Unió Europea, encara que progressivament, significaria un gros problema per a Putin i el seu sistema. Els russos podrien veure com altres russos, com ells, cultural i lingüísticament, viuen de manera diferent, progressen, mentre la Rússia de Putin, i els russos de Rússia, viuen pitjor i no gaudeixen de les llibertats de que gaudirien els russos d’Ucraïna. La legitimitat interna del sistema de Putin, i la seva voluntat de perpetuar-se al poder, estarien entredites.

Està clar que el conflicte d’Ucraïna no és un simple caprici de Putin, sinó que Ucraïna forma part del projecte polític de Putin, tant a escala global com local. Crimea és només una excusa per a despistar l’atenció, i un experiment per envair, sinó tota Ucraïna, almenys el territori que ocupa la població russa d’Ucraïna, per tal de tenir tots els russos sota el seu poder polític. El futur de Putin i de la nació russa estant més lligats que mai, no cal oblidar-ho.