#NoEmToquisLaLlengua

No és una proposta alternativa. No és la solució a cap problema. No és la resposta a cap reclam. No és cap dels falsos arguments esgrimits des de les seves plataformes polítiques i mediàtiques. Perquè no cal alternativa, no existeix cap problema, ni hi ha cap reclam. El model d’escola catalana és un cas d’èxit i la oposició frontal per via judicial no és un fet casual, aïllat i innocent. És un atac.

Un atac que no persegueix res més que acabar amb el sistema educatiu català. Una llengua i una cultura posades al centre de l’huracà de les pors espanyolistes. Un acte estudiat i articulat sota una espessa capa de maquillatge que busca dissimular-ne les intencions. No són cinc famílies que, casualitats del destí, s’han trobat en aquesta croada contra la immersió lingüística de l’escola catalana. No. No crec en casualitats. És una operació premeditada que, com s’ha dit en l’acte de suport a l’escola Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú -els Franciscans-, tan sols pretén fer més gran l’escletxa oberta amb la retallada de l’Estatut i l’actual judicialització d’un debat educatiu creat artificialment.

Aquest atac a la llengua és, de retruc, l’atac a cadascun dels qui la defensem. Obre un escenari d’enfrontament que, mentre uns el porten als jutjats, altres preferim dur-lo al terreny de les paraules. I d’això n’anem ben servits. En Titot, cantant de Brams, ja ens avançava en el Concert de la Llibertat del Camp Nou que tenim un exèrcit, la nostra cultura. Ara doncs, davant l’atac frontal i desconsiderat al model d’escola catalana, toca que mobilitzem els nostres soldats: mestres, artistes, escriptors, investigadors, periodistes i tot aquell que està disposat a la batalla de les paraules en defensa de la llengua i la cultura. On ells hi posin denúncies, nosaltres hi posarem arguments. Quan ells busquin la complicitat dels jutjats nosaltres en buscarem la dels nostres veïns i companys. Quan ells posin els seus fills d’escuts de la seva batalla política, nosaltres ens hi enfrontarem de cara per salvaguardar la llengua dels nostres.

Dades estadístiques, resultats de proves d’avaluació pròpies i alienes i 30 anys d’experiència exitosa no els valen per cessar en aquest conflicte artificial. No s’avenen a buscar escenaris de diàleg on exposar els arguments i, democràticament, acceptar la voluntat de la majoria. I no una majoria resultant d’unes eleccions. Parlo de la majoria que conformen els milers de famílies d’avui, però també les d’ahir. La generació que vam ser educats en català i la que en breu hi començarà, però també la dels pares que van escollir que els seus fills poguessin aprendre a l’escola allò que a casa els ensenyaven clandestinament. O que no els van ensenyar a les regions de l’estat d’on provenien i no dubten en afirmar la idoneïtat del model d’immersió lingüística.

No es tracta només de defensar les famílies afectades. Ni els directors sobre els qui recau l’amenaça de suspensió. Ni tan sols dels centres que han posat en primera plana. Es tracta de defensar un model, l’escola catalana, sustentada en la llengua i cultura del nostre país, Catalunya. I en la defensa del català i l’escola catalana jo em poso al costat de les famílies, dels equips directius i de l’escola Sant Bonaventura. Parlem del que vulguis, però #NoEmToquisLaLlengua.

Roger Montoliu i Sánchez (@makkins)
Periodista i exalumne de l’escola Sant Bonaventura