Un Pla Marshall pel Baix Penedès

Aquesta setmana l’ADEG, l’Associació d’empresaris del Penedès, publicava el seu informe semestral sobre la situació econòmica del nostre territori, i més concretament de la nostra comarca, el Baix Penedès. Malauradament, la noticia més positiva només és que la destrucció de llocs de feina sembla que, finalment, hagi tocat fons.

L’informe deixa molt clara una cosa, la recuperació serà lenta i costosa, però deixar entreveure que és possible superar la situació actual. El futur passa pel turisme, per aprofitar un sector primari amb molt alt valor afegit i paisatgístic, que ja el tenim, i una industria que aconsegueixi captar inversions d’alt valor tècnic i econòmic, l’IDADA pot ser un gran pol d’atracció.

Llegint l’informe de l’ADEG, es confirmem tots els problemes estructurals que tenim al territori, i que els arrosseguem des de fa temps, des del començament del desarrollismo franquista de finals dels 50 i dels 60. Tampoc vàrem saber aprofitar el desenvolupament del turisme als 60, un turisme de qualitat i monopolitzat pels europeus que ens veien a visitar per tal de gaudir de l’experiència, del “Spain is diferent”. Als 80 ja érem el territori de la residencialització del àrea metropolitana de Catalunya, i varem eliminar qualsevol esperança de desenvolupament de la industria turística com es va fer a la zona central de la Costa Daurada, on es va desenvolupar una industria hotelera, que continua sent de les més capdavanteres.

La residencialització del Baix Penedès segurament ha estat  el gran drama d’aquest territori: l’únic que veníem era terra i territori per construir cases, segones residències, però ja està, no varem saber desenvolupar una protoindústria turística ni cap font de riquesa. Les úniques empreses que s’instal·laven a la comarca era gràcies a la seva localització estratègica i/o per beneficiar-se de la venda del sòl.

La residencialització, que es va veure potenciada amb la millora de les infraestructures i serveis de transport, com poden ser les autopistes i les rodalies, no ha portat al nostre territori , l’autonomia econòmica que tant desitgem actualment, sinó  una completa dependència vers i de Barcelona, que si no fem res per canviar-la, ens acabarà per transformar en un barri més de la ciutat comtal però sense activitat de cap tipus. I és que fins ara, les autopistes i el ferrocarril, s’ha dissenyat des de i per Barcelona, creant una dependència i un augment d’aquest residencialització per la manca d’una economia forta que se’n pugui aprofitar.

La comarca del Baix Penedès és en estat crític, necessita un pla de xoc, un Pla Marshall, que permeti dotar aquest comarca d’una estructura econòmica que li permeti sortir de la dependència vers Barcelona i la seva àrea d’influència, i també en menor mesura vers Tarragona, i construir l’autonomia i les estructures econòmiques que permeti crear llocs de treball a la comarca, eviti que la única solució pels penedesencs passi per anar trobar llocs de feina fora, provocant el que es coneix com a “fuga de cervells”, els millors talents de la comarca van a treballar fora. Conceptualment estaríem parlant d’una “sicilització” de la comarca.

El que a curt termini pot semblar una solució del problema, facilitar les comunicacions amb Barcelona, com demanar la gratuïtat de l’autopista o rebaixar el cost del servei de Rodalies, a la llarga podria acabar sent contraproduent, si no tenim en compte aquesta relació desequilibrant entre el centre i la perifèria, doncs pot fer crònics els problemes que ja patim.

La comarca a llarg termini no necessita precisament millors comunicacions vers Barcelona, necessita millors comunicacions internes, necessita un pla estratègic que li permeti guanyar autonomia envers les àrees centrals que absorbeixen tota la seva potencialitat, i que condicionen a la població a anar a Barcelona a buscar les oportunitat que aquí no hi ha.

La història en pot donar una lliçó de com aconseguir el que volem: L’Europa Occidental (a excepció del llavors autàrquic Estat Espanyol), desprès del desastre de la Segona Guerra Mundial es va poder recuperar, gràcies al pla Marshall, que els americans van posar en marxa: van poder reconstruir el territori, i dotar-lo d’una estructura econòmica que guanyes en competitivitat i que aconseguís estabilitzar una recuperació socioeconòmica.

El Baix Penedès necessita un pla semblant, en el que totes les institucions (des dels ajuntaments, el Consell Comarcal, la Generalitat de Catalunya, el govern d’España i la Unió Europea), posin la seva atenció en aquest territori. Un territori de grans oportunitats i de millors possibilitats, simplement cal creure-s’ho i lluitar per tal d’aconseguir-ho.

La residencialització no és el futur, és el passat, i el futur ha de enmarcar-se en un equilibri entre el sector primari, l’industria i el turisme. El lloc i el clima el tenim, ara cal ordenar i potenciar el desenvolupament del territori, un Pla Marshall és necessari.

El futur passa per recuperar la centralitat del Penedès. Abandonar la condició de doble periferia, que crea una dependencia endogàmica de la nostra comarca vers les centralitats, sobretot de Barcelona, i aconseguir, amb el nou Pla Parcial de l'Àmbit Penedès, la recuperació d'una centralitat del Penedès, que de retruc equilibraria i cohesionaria el conjunt territorial de Catalunya.