Sembrant la llavor del canvi

Molta gent diu que no en sap gaire de política, que li costa entendre els pressupostos, reconeix que no entén de lleis, que l’avorreixen els discursos i, sobretot, que els polítics mentiders i corruptes li provoquen urticària. Però la política és molt més que tot això.

Amb Unitat Municipal 9 es veu i es viu d’una manera diferent la política. Ara que estem al govern, potser tu també t’has adonat que alguna cosa ha canviat. O potser no. La veritat és que no són canvis gaire visibles perquè no hem fet escoles, ni biblioteques, ni hospitals (la crisi, la deutecràcia i el centralisme no ens ho posen fàcil) però en pocs mesos s’ha fet una feina que semblava impossible, obrir l’Ajuntament al poble i posar sobre la taula les preocupacions dels veïns i veïnes del municipi de Sant Pere de Ribes.

La política s’ha anat professionalitzant i s’ha tornat opaca i llunyana. L’anterior govern del PSC de Sant Pere de Ribes no n’era una excepció. Després de tants anys de govern del mateix color (més aviat gris), molta gent s’havia resignat a patir-lo sense fer res per canviar-lo, s’havia resignat a criticar-lo o, fins i tot, a riure’s de les promeses que mai feien realitat: què fàcil que ens ho posaven, per criticar i riure! Però malgrat tots els errors del PSC (per ineptitud o conjuntura), el que hem de  tenir clar és que no podem pretendre que cap grup polític, cap, ens solucioni els problemes sense implicar-nos nosaltres també. Un Ajuntament impermeable, apartat de la gent, on només hi treballen tècnics, administratius i algun polític, per molt bé que ho facin, serà un simple gestor de serveis.

A UM9 estem convençudes que els Ajuntaments no només han de gestionar serveis (que sense finances pròpies, amb retallades, privatitzacions i centralització es converteix en gestionar la misèria), sinó que poden esdevenir (i han de ser) una eina de transformació social, de canalitzar i donar resposta a les lluites socials, de generar els instruments per a que les persones puguin apropiar-se dels espais comuns i afavorir la cohesió social.

UM9 ha entrat a l’Ajuntament amb un acord de govern amb CIU-VIA i el suport d’ICV, amb totes les contradiccions ideològiques que això suposa, però ho hem fet sense renunciar a res, sense por, sense complexes. No perquè siguem millors, sinó perquè ho volem fer amb la implicació de la gent, retornant la responsabilitat política al poble. Volem una democràcia participativa que hem de construir entre totes. Això demana temps, canvis en les estructures i les formes d’organitzar la maquinària de l’ajuntament, creant noves vies de participació i decisió.

Però, i sobretot, necessita de la voluntat de la gent de deixar de delegar els seus drets de ciutadania a tècnics i polítics professionals. Ens hem de creure que la política no és dels polítics, és nostra. No hem de deixar que la política es faci als despatxos ni es pacti entre uns quants, ha de formar part de (perquè ens afecta a) la nostra vida quotidiana: l’hem de fer al carrer, a les places, a les entitats culturals i esportives, als esplais, a les festes populars... ens ho hem de creure i posar-ho en pràctica. En un moment com l’actual més que un desig és una necessitat, si volem acabar amb el procés de mercantilització de les nostres vides.

A l’Ajuntament s’ha començat a sembrar la llavor del canvi. Per fer-ho, primer de tot, vam haver de llaurar la terra, una terra que ens vam trobar àrida (a punt d’esdevenir erma). Als regidors i regidores els ha tocat suar de valent. En remoure la terra s’han desenterrat temes que havien quedat enquistats als fons dels calaixos, entre paperassa diversa. D’aquesta manera s’ha aconseguit oxigenar el terra i permetre l’entrada d’altres agents implicats en les diferents problemàtiques. Gents i agents que són l’adob necessari per a que la llavor tiri endavant. L’Ajuntament ha de posar totes les eines disponibles a l’abast, implicant també tots els treballadors i treballadores en aquest canvi, trencant si cal dinàmiques enquistades de fa molt de temps i apostar per les potencialitats de la totalitat de la plantilla.

Tot plegat no és gens fàcil, actualment els pous estan secs, l’aigua escasseja, s’ha hagut de dissenyar un sistema de degoteig constant, insuficient però eficient. Tenim pressa en veure els resultats, però per poder recollir-ne els fruits encara cal treballar de valent. Ara ens toca a tots i totes arremangar-nos les mànigues i embrutar-nos els peus.

A la majoria de nosaltres, ningú ens ha ensenyat a treballar la terra, ni la política.

Però si has pogut provar la diferència entre menjar un tomàquet acabat de collir de l’hort i un de comprat al supermercat, pots fer-te la idea de tot el que podríem fer a l’Ajuntament si ho féssim juntes?

Potser la metàfora de la terra és molt simple, tant simple com ho és el fet que, o ens impliquem totes en aquest canvi o difícilment canviarà res.