Persona

“De tornada a Vilanova, l'Armand començà a treballar en els quadres del Cicle de les Fires o de Retaules de les Gents. Amb aquest cicle Cardona Torrandell inicià un mètode de treball que seguí durant la resta de la seva vida.” pàg.13

“I és que tant les composicions horitzontals dels retaules de les gents, que semblaven sants sopars degenerats, amb el seu ritme litúrgic i els seus personatges festius decadents alhora, com els vaixells plens de budells mecànics i els gats amb engranatges, espirals i dentats, tenien una gran força expressiva i eren d'una bellesa molt peculiar, entre dramàtica i simpàtica.”

“És al Raval (aleshores més conegut com el Barri Xino) que l'Armand renega de la seva pròpia etapa informalista i torna al figurativisme. (…) el més important per a ell era transmetre uns missatges, unes emocions, generalment lligats a un compromís social, a una lluita contra la injustícia, (…)

(…) Sobre uns fons boirosos veiem tornar les cares, la humanitat convulsa, ferida i feridora que des d'aleshores seria ja per sempre més el principi i el fi de tota l'obra cardoniana; fa l'efecte que l'Armand juga amb la matèria, crea uns fons més o menys a l'atzar i, llavors, com els artistes d'Altamira, aprofita els relleus del fons per anar donant forma a les figures.” pàg.21

“Memorables convits a parròquies senceres de bars del Barri Gòtic, incomptables viatges per tota la geografia espanyola i de part de l'estranger i, en resum, una incontinència gairebé fisiològica, eren els factors que l'incapacitaven per a l'estalvi. Tot i així, al 1972 havia fet prou calaix per comprar-se un pis al barri de Ribes Roges de Vilanova (cal tenir en compte que l'habitatge aleshores no era ni de bon tros tan prohibitivament car com avui dia). Aquell pis, a més de permetre a la seva mare, ja jubilada, alternar el tràfec de la capital amb l'amabilitat climàtica i ambiental de la nostra comarca, serví a l'Armand de quarter general per dur a terme les seves activitats: taboles intempestives amb els amics i les amigues, passejades matinals i vespertines per la platja, hores i hores de lectura, llargues sessions de treball a l'habitació que adequà com a estudi (i per tota la casa, amb les consegüents taques de pintura al mobiliari)...

Recordo el caos d'aquella casa: desenes de quadres acabats i per acabar recolzats per les partes o estessos damunt les taules, centenars de figuretes i de “recuerdos de” d'allò més kitsch per les lleixes plenes de llibres, piles i més piles de llibres a terra, ampolles buides, ampolles mig plenes, ninots de pelfa que semblava que haguessin anat a la guerra, caixes de mistos, cendrers carregats a vessar de burilles de Ducados amb la corresponent olor de tabac negre enganxada a les parets, fulls escrits, fulls en blanc, fulls arrugats, fulls estripats, i més llibres, i pots de pintura, pinzells, llapisos, bolis, retoladors, catàlegs d'exposicions, cartes, sobres, cartells... i més llibres.” pàg.36

Retrat 27. Armand Cardona Torrandell, Àlex Cardona i Masdeu
Editat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003