Flor màgica, Mercè Rodoreda

No hi vagis! El Bosc dels Miralls Trencats és un bosc de pebrers amb les fulles tacades de mal. De tant en tant el travessa un núvol de mosques blanques amb un vol clos i endormiscat. No hi vagis! Dintre d'una soca buida viu la Flor Màgica, voltada d'ous de Formiga Bomba, de potes d'Escarabat Violí, de llàgrimes de Cara d'Home. Mestressa dels seu recer podrit de bolets i molsa, té moviments de flor i de flama. Un gra de pols crema l'herba i la mort ve de tot el que ja és mort. Cada fragment de mirall és un fragment de vida de cadascun dels homes que han deixat en el bosc tot el que tenien. A cada tros de mirall palpita, lluent, ardent, vacil•lant, un bocí d'aquelles vides: tres ratlles d'aigua de pluja, un collaret desfet, una mà que es belluga, un tros de nen, un manyoc de cabells de nina... A l'ombra de la lluna verda, quan vols lligar un fragment de vida amb el fragment que li correspon, alguna cosa s'agita entre les fulles... Catacrac!... Ja t'ha petat, i, abans de caure a terra fet miques, ja vas amb l'esquena pintada d'argent. A servir d'esquer.

Del recull de relats breus Viatges i flors, 1980.

Mar Bonada
il·lustradora i autora
www.marbonada.blogspot.com