Piscina

Ser mare, pare o no tenir fills és una opció de vida. Quan es té una cardiopatia congènita, ser pares, una opció senzilla per uns quants, és una decisió que pot tenir conseqüències en l'estat de salut. Satisfer aquest desig no sempre és possible o no és possible sense riscos. La negació, la frustració per no poder ser pares, pot arribar a ser una situació traumàtica.

Decidir tenir fills biològics, adoptar o no tenir fills, no és una decisió espontània, està influenciada per motius mèdics (l’opinió del metge, els resultats mèdics) i personals (la parella i els valors). Plantejar-se l’interrogant crea un dilema, és un moment on cada persona coneix una nova faceta de la seva realitat que ha d’acceptar. Com a dones, l’instint maternal existeix però també son dones amb una cardiopatia congènita i aquest fet fa sentir que no son lliures per desitjar. En algun cas, se sap que no es pot ser mare de molt jove. La notícia sorprèn però no es viu com una pèrdua perquè en aquell moment no preocupa tenir fills. Quan arriba el moment vital de voler ser mare, la notícia té sentit i la tristesa és dura de portar. No hi ha cap fórmula que pugui evitar viure la desesperació per moments. Fer realitat el desig de tenir un fill és una necessitat per la gran majoria de dones i homes. Per d’altres, no ser mares o pares no suposa un buit a les seves vides. Són dos punts de partida, dues maneres de sentir i de pensar, encara que totes dues sentin l’instint maternal o paternal.

Paràgraf del llibre "Radiografia sentimental", Mar Bonada. Icaria Editorial-AACIC/CorAvant

Mar Bonada, autora i il·lustradora
www.marbonada.blogspot.com