Respectar el ritme de creixement II

Monogràfic dels hàbits fonamentals a l’etapa de 0 a 3 anys (part 2)

1. L’hàbit de la son. Un dels grans reptes a l’etapa d’infantil.

Són moltes les famílies que han de solucionar petits conflictes vers l’hàbit de la son, com és el cas de l’hora de dormir, despertar-se a mitjanit, l’hora d’aixecar-se, posar-se el pijama, entre d’altres exemples.

Aquestes circumstàncies poden afectar el descans del nen/a i al seu estat d’ànim, per això estan  més cansats del normal, i a última hora de la tarda estan malhumorats i enfadats amb el món. El descans és molt important per aguantar el ritme, recordem que es passen el dia fent exercici físic.

Amb els nadons, l’hora de dormir ha de ser un moment dolç, tendre, amb tranquil·litat. Cal fer-los carícies, tenir un to de veu suau, i finalment, deixar el nadó al bressol amb calma. Per ells, el batec del cor és un referent, noten si estem nerviosos i els hi acabem contagiant la sensació. Per acabar de millorar l’hàbit, podem posar música relaxant o cantar una cançó amb to suau. 

Amb els nens/es a partir de l’any i mig, podem reconduir la situació si també deixem de banda les entonacions fortes. Podem fer ús de carícies, tons de veu suaus, escollir un pijama i un conte, i el més important, establir una hora que farà més rutinari l’hàbit. És convenient no fer activitats mogudes just abans de dormir, més aviat coses relaxants que fomentin que vagin a dormir tranquils.

Ja teniu triada l’hora del conte? I el conte que l’ajudi a relaxar-se? En el cas de música, ja la teniu triada? Encara sou a temps! És fonamental que els infants aprenguin a dormir en el seu llit o bressol, ja que de seguida s’acostumen a dormir al llit dels familiars i després és més difícil que s’adapti a la nova situació. 

Quan encara dormen al bressol, s’encarreguen de cridar des de la seva habitació fins que algú els vingui a “salvar”, ja que no poden sortir pel seu propi peu. Necessiten que l’adult el porti al seu llit. És aquí on cal marcar els límits, que no pot dormir al llit de matrimoni cada nit, i per tant, cal treballar que es tranquil•litzi i torni a dormir per ell sol. Al principi costarà, serà difícil per l’infant acceptar-ho, però treballar aquest hàbit cada dia i mantenir la postura, al final farà que ho acabi assolint i el més important, pugui descansar per aguantar el ritme diari.

Quan ja dormen al llit baix, ells poden  venir directament al llit de matrimoni, per tant, comença a tenir més autonomia a les nits. Ells tenen el seu llit i els pares tenen el seu, encara que comenci a escridassar, ha de trobar la seguretat suficient per seguir dormint tota la nit al seu llit.

També és important que no es quedin adormits al sofà i haver de portar-los dormits, ja que perden la consciència d’on estan, i al llevar-se, s’espanten al aparèixer al seu llit. Han de ser conscients de l’acomiadament i de que l’inici de l’hàbit de la son comença a la seva habitació.

No deixeu de comprovar que el plor no té res a veure amb què es trobi malament, tingui febre, o alguna cosa relacionada amb malestar per salut. Si tot és correcte, ja podem seguir marcant els límits i corregir les conductes de l’infant.

A partir dels dos anys solen tenir terrors nocturns, és propi de l’edat. El que cal fer és buscar algun ninot, llums de nit, alguna cosa que pugui tranquil·litzar-lo si es troba apurat. Si de totes maneres segueix buscant el suport de l’adult, l’únic que cal és mantenir-lo al llit i acudir a fer una carícia o alguna paraula que sigui tranquil•litzadora per tal que vegi que no està sol/a.

Possiblement haureu de sacrificar nits; nits molt dures fins que s’acostumi a no fer rebequeries a altes hores, però si us manteniu, als dies veureu bons resultats. Recordeu que també cal reforçar de forma positiva que l’infant està millorant la seva conducta, com per exemple un altre conte, una altra música, un altre pijama, ninot...

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com