Respectar el ritme de creixement III

Qui menja sopes se les menja totes – dita popular catalana

L’hàbit de l’alimentació. Menjar bé i sa

Aquest hàbit també sol ser un dels més conflictius, dels que costa més de treballar a casa, i tot degut a la dificultat que suposa que l’alimentació sigui completa del tot si el nen/a no vol menjar tot tipus de productes frescos. 

L’hora de triar el sopar per l’infant pot suposar un calvari pels pares i mares, perquè la pregunta que sorgeix és “què li poso que s’ho mengi?”, amb la difícil resposta just davant de les parades del mercat.

Una primera solució serà reconduir l’hàbit de l’alimentació fent partícip al nen/a amb activitats com: anar a comprar junts, dedicar el temps necessari per a què pugui menjar amb tranquil•litat, acompanyant al nen/a en el seu dinar o sopar, parar taula, si es requereix presentar el menjar de forma divertida, utensilis que ajudin a menjar sol/a, entre d’altres. Posar facilitats.

Amb els nadons el pas del pit al biberó és un pas que suposa un abans i un després per l’alimentació del petit. No agrada la textura, no agrada el gust, i per tant, pot ser complicat. Es tracta de treballar amb calma aquest pas, recordeu que el batec del cor i les carícies o moviments brusc faran posar nerviós al nadó. Feu d’aquest pas un moment tendre, amb tons de veu suaus, no el forceu, sinó que feu petites carícies a les galtes, manteniu la mirada com si fos quan doneu el pit, i a poc a poc, feu el canvi, sempre manteniu el pols amb calma.

El pas del biberó a la cullera no és pas fàcil, encara a d’aprendre a no succionar per tragar el menjar, per tant, els primers dies sortirà més fora de la boca pel moviment de llengua. Doneu  quantitats reduïdes de puré, i que vagi provant la sensació. Tardarà una mica, però la millor recepta és paciència fins que s’acostumi a tragar la quantitat de la boca, sense treure la meitat.

Amb els grans, millor no substituir un aliment que no li agrada per una altra que li encanta, ja que en aquests casos, s’adonen que tenen la plena decisió d’una dieta que no és pas  nutritiva, amb tendència cap a patates fregides, pizzes, xocolata... Si menja l’aliment sa, pensem en si cal donar alguna cosa que li agradi més just després.

Retirar l’aliment no té mèrit, per tant, cal reforçar quan mengen el que toca, encara que sigui poca quantitat. Es tracta de pensar en altres alternatives de menjar l’aliment, tastar altres varietats del mateix tipus o, intentar cuinar l’aliment d’una altra forma (bullit, a la planxa, al forn...), però no retirar el que no agrada.

Aquí teniu llocs on trobar receptes:

www.elcampacasa.com/receptes/per-nens
elrecetariomagico.com/
www.montsecuines.com/category/per-fer-amb-nens/

Si teniu receptes pròpies, les podeu compartir, pot ser útil per altres lectors/es per ampliar les pròpies arts culinàries. Ànims!

Si és cert que hi ha nens i nenes que queden tips de seguida, i que pot ser que mengin menys quantitat, per tant, no cal obligar-los a menjar més del que poden, sinó que mengin de tots els aliments. Recordem que no tenen estomacs d’adults, i hi ha plats que són pesats per la seva digestió o que pot atipar massa (estofats, sopes greixoses...).

En el cas de la introducció al sencer, ha de fer-se de forma progressiva, de manera que quan el pediatre ho consideri, s’introdueixen els aliments de textures més toves a més senceres; primer truites o sopes, fruites toves, després trossos de carn tova a carn més masticable, etc.. Hem de deixar que experimentin amb la textura, sense pors, deixar que provin sabors i que provin a jugar amb ells a la boca, aprendre a desfer-los quan encara no tenen dents. Això pot ser amb galetes o pa, per exemple.

És propi que els primers dies vulguin agafar el menjar amb les mans, però a poc a poc s’ha d’anar traient aquesta mania, que mengi amb la cullera o forquilla. Podem deixar que experimentin textures però amb límit, per això podem organitzar a casa petites activitats d’experimentació.

Altres ítems a treballar són: seure correctament a la taula, agafar els estris de forma adequada, beure del got en comptes de biberó, eixugar-se amb el tovalló quan estigui brut, procurar no embrutar-se quan ja no porti pitet, mastegar amb la boca tancada, recollir el plat, no mostrar el menjar de dins la boca, etc.

Esperem les vostres experiències i receptes! Bon profit!

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com