Respectar el ritme de creixement IV

L’hàbit de la higiene, també és important

Un dels primers hàbits d’higiene que adquireix l’infant és deixar canviar-se el bolquer o la roba. Quan són nadons els molesta especialment, però si fem ús del joc i del contacte físic, deixarà de ser un hàbit difícil de dur a terme com a pares i mares, per ser un moment ideal i tendre.

A partir dels dos anys, quan el context sigui adequat, serà el moment de treure el bolquer i l’infant haurà d’aprendre a fer les seves necessitats a la gibrella o al wc. Es tracta d’un hàbit que requereix paciència, d’explicar a l’infant el que passa i, reforçar les bones accions del nen/a per a què s’adoni que el procés que segueix és correcte. Cal pensar que nosaltres, com adults ja tenim un control i tot ens sembla fàcil, però els infants porten dos anys amb bolquer, per ells és una situació incòmoda i totalment nova. Nosaltres també vam estar al seu lloc...

Pensant-ho bé, de cop han de fer control d’esfínters i han d’aprendre a reconèixer les sensacions, conèixer encara més el seu cos, és del tot lògic que no encertin ni una. Per tant, necessita temps d’assimilació i adquisició de l’hàbit; heu de permetre que s’equivoquin. És preferible no renyar als infants quan no encerten, sinó raonar per tal que entenguin que ha passat, i si us cal, demaneu ajuda a les mestres de la llar d’infants per com enfocar-ho. Renyar només farà  incomodar encara més al nen/a. Ja us aviso... Fareu treballar la rentadora!

L’hàbit d’higiene és també: rentar-se les mans, eixugar-se els mocs, rentar-se les dents amb ajuda, l’hora del bany, ajudar a posar-se peces de roba, entre d’altres.

Ser ordenats també és un hàbit

Un altre dels hàbits fonamentals és l’ordre, que sol cobrar protagonisme avançat l’any de vida, quan ja tenen més facilitat de moviment i coordinació motriu. Abans, és anar fent petits exercicis sense pressionar.

Endreçar les joguines sol ser un dels inconvenients que més es viuen a casa; pels nens/es és divertit jugar però després... ja no troben divertit endreçar. Preparar les caixes o cubells on es guarden les joguines tot posant-les al seu abast quan ja són més grans, o bé, posant un dibuix representatiu de la joguina per a què reconegui on va cada objecte, pot ser una bona idea.

Per una altra banda, els infants tenen tendència a voler jugar amb tot, com més millor i a més tots els possibles alhora; és cert que es cansen de seguida i han d’anar a buscar uns altres per mantenir i augmentar el joc. El resultat és un escampall de joguines que després ha d’endreçar, almenys intentar fer tandes de joc o guardar-ho amb una bona classificació.

També són hàbits d’ordre: llençar els papers a la paperera, guardar el got, preparar la seva motxilla de l’escola, mantenir els armaris i calaixos en ordre, entre altres exemples. Treballar la convivència amb els petits.

Hàbits de convivència

És important treballar el respecte vers altres nens/es, adults o essers vius. Són exemple, escoltar i parlar amb respecte per tal de fer-se entendre i entendre als altres sempre respectant els torns de paraula; no fer mal als animals; no arrencar les plantes o herbes del parc, etc.

Es pot treballar la convivència quan es comparteixen les joguines, els espais, i remarcar que hi hagi bon tracte amb les altres persones, treballar l’afectivitat mitjançant una carícia o un petó. Altres exemples són: seure bé al transport públic o al restaurant, respectar els senyals que troben el carrer, no tocar els productes del supermercat si així no ho demana la família, etc.

En aquest sentit, són hàbits que s’aprenen explicant als nens/es com han de comportar-se, però sobretot mitjançant la imitació dels adults que té al costat. Recordem que si nosaltres actuem correctament ver als altres, fora o dins de casa, ells també ho faran!

Us animo a compartir les vostres experiències, són molt importants!

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com