Crònica d'un ple ...... avorrit

Sempre que puc, assisteixo  a plenaris municipals, tant de Sitges com d’altres municipis, ho feia abans de ser regidor i ho continuo fent ara, però ara el coneixement i l’experiència, possiblement, fan que tingui una visió molt crítica amb el que proposen, diuen i com ho diuen.

És interessant veure com els membres del govern municipal expliquen o defensen les seves propostes i el debat que generen aquestes propostes. Tanmateix, són interessants les mocions, que normalment són propostes de la oposició, i les preguntes que fa la oposició al govern. I a Sitges, tanmateix, el públic pot fer preguntes i rebre alguna resposta. Fins aquí un plantejament que pot engrescar a anar-hi de públic a algun ple municipal. Però la realitat a Sitges és, en aquests moments, lluny de ser engrescadora.

El govern fa poques propostes i sembla seguir, amb exactitud, el manual, apujar impostos al principi i fer propostes per acontentar  a la ciutadania, al final. Primer han apujat l’IBI i s’han fet un embolic amb la taxa d’escombraries. I ara porten propostes al Ple de participació ciutadana en els pressupostos o de subvencions per la promoció econòmica. Primer et collo i desprès et dono una almoina, el PP ara no hi és al govern, però el mètode sembla calcat al del govern central.  I ara tornen a parlar d’habitatge social, de mesures per fer quelcom amb els 2.500 habitatges tancats i continuen fent bandera de les mesures caritatives per ajudar a famílies amb problemes. Però en cap dels casos, parlem d’un gran projecte articulat i amb recursos.

Però tampoc la oposició brilla. El PSC està adormit i massa sovint dona la sensació de jugar a un futur sociovergent. El regidor de la CUP és l’únic que fa d’autèntica oposició, però ser un de sol no dona massa marge.

En aquest darrer ple, l’espai de les mocions, va portar una mica de debat. Es va parlar de fer una consulta per definir el model de estat, de l’estat espanyol, de si monarquia o república. El PSC demanant una consulta quan ens intenta negar la consulta del 9N? El cert és que del que més es va parlar és de l’absència de la foto del nou monarca. El que podria fer l’alcalde, és enviar la foto a posar marc i que no torni, com en el seu moment es va fer amb l’estanquera, que va anar a la bugaderia i no va tornar, calia rentar-la molt a fons, com caldria fer-ho amb l’estat que representa.

Tanmateix, la CUP va presentar una moció per fer assemblees municipals, i els mateixos que abans s’omplien la boca amb participació ciutadania en la part d’inversions dels pressupostos, ara votaven en contra. Participació només en allò que el govern vol i de la forma pautada que no li porti problemes. Ja sabem, que les assemblees a segons qui, fan por, però és la forma per que tothom que ho desitgi parli, i si volem escoltar coses assenyades, primer s’ha d’informar i no crec que la ciutadania estigui informada de forma imparcial.

Un ple avorrit, com és la tònica d’aquest Mandat a Sitges. Mostra d’una realitat, l’Ajuntament, no només és un desgavell organitzatiu, no només a fet un pas enrere en equipaments i manteniments, si no que, no té cap projecte important, torna a no tenir projecte de poble.

L’equip de govern sembla com si anar fent, el dia a dia, i a esperar que passin els quatre anys, és el principi bàsic. Diran que han reduït el monstruós deute rebut, en el 2003 també ens vam trobar amb la caixa buida i un deute fora de norma i ho vam solucionar sense apujar impostos, donant compliment a un pla de sanejament, prioritzant i cercant recursos a sota les pedres. Però no tot són els diners i encara menys quan s’ha apujat l’IBI com han fet, generant uns ingressos molt importants, ara sempre apareix la paraula superàvit. El problema és el d’una coalició que va néixer per anar en contra de l’anterior alcalde, l’alcalde Baijet, i que va pactar un repartiment de competències i no un programa de govern.

Molts, vull creure, desitgem un canvi en el 2015, i voldríem veure unes esquerres unides per tirar endavant Sitges, però hores d’ara, aquesta unitat no sembla massa factible, els personalismes d’alguns, que tenen ganes de sortir a la foto, ho poden impedir.