Feu ús de la premsa a l'aula?

Sóc totalment partidària que a les aules es treballi la lectura i l’anàlisi de la premsa com a forma habitual i fonamental d’altres aprenentatges; coneixements que fins ara són fruit de 140 caràcters de Twitter o vídeos controvertits a Facebook.

Compartir l’opinió a les xarxes socials està a l’ordre del dia, però el que proposo és sortir de darrere un avatar per opinar obertament i, que treballin bé el seu raonament i comunicació oral, que sincerament té moltes carències avui dia.

Parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.

Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.

Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària (com fan a les biblioteques) pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles. 

Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts. Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.

No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.

Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.

Sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.

Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.

És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..). En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.

És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.

Si es disposa de moodle, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com