Comença el ball pel 2015

Tot i tenint clar que el moment polític que vivim a casa nostra és històric, la normalitat electoral no s’atura i, en principi, i sense tenir en compte el 9N, el primer cop que serem cridats a votar per escollir els nostres representants, serà per les municipals del 2015. No hem d’oblidar, que les municipals sempre són cada quatre anys, el darrer diumenge de maig. Però a casa nostra, possiblement, aquest cop les municipals poden tenir un caire diferent, poden ser les eleccions que confirmin que una gran majoria vol representants que treballin per la Independència, i, tanmateix, poden ser les eleccions on escollir els equips de govern que hauran de gestionar la transició en els municipis a l’estat propi.

A Sitges, comencem a conèixer algunes llistes i els seus caps de llistes possibles, i tot apunta a que podem veure més de deu candidatures i que cap aconsegueixi una majoria suficient, l’intent de tupinada den Rajoy aquí es pot quedar en un no rés. En aquests moments tenim sis partits amb representació al plenari municipal, tres conformen el govern. I tenim, ja, diverses escissions que proposen noves llistes o expulsats que poden encapçalar llistes de partits sense representació.

Anem a pams, no sembla que en els partits a govern, és plantegin canvis al cap davant, els canvis els trobarem darrera del cap, sembla ser que alguns regidors i regidores actuals del principal partit, CiU, no repetiran. La feina real de portar algunes de les regidories no és només anar a inauguracions i assistir a algunes reunions, és llegir informes, reunir-se amb els tècnics, anar on sigui per aconseguir recursos i solucions, i és, principalment, escoltar i parlar amb la gent i proposar solucions d’acord amb un programa electoral. Sembla ser, que hi han regidors del govern actual que només volen anar a les inauguracions o jugar amb el mòbil. Segons sembla, a les juntes de govern, alguns es mengen la bateria del mòbil. Tampoc sembla que la tasca de govern els hi permeti lluir: brutal pujada de l’IBI, retallades en serveis, top manta, malestar en els barris. Ens tornaran a parlar de l’herència rebuda? O faran bandera de la reducció del deute? El cert és que hem vist com la desorganització interna a l’Ajuntament s’ha generalitzat, els treballadors municipals estan desmotivats pels constants menyspreus que reben per algun regidor o cap, l’eficiència que és l’eina per reduir part de la despesa no sembla ser una fita real. Veiem com les instàncies o les sol·licituds de reunió amb algun membre del govern, no reben resposta. Alguns regidors o regidores del govern actual no traurien gaire bona nota, segur.

On hi ha marro és en els partits de l’oposició. El PSC a Sitges segueix la dinàmica general, el tancament oficialista està provocant trencaments, hi haurà candidatura de Necat, socialistes pel dret a decidir, i haurà la candidatura de l’Armand Paco, de caire totalment municipalista. El PSC ja ha presentat candidat però molts veuen qui mou els fils i hi ha la sensació que rés canvia. El PP s’ha trencat i és possible que veiem com el regidor expulsat ens apareixi com a cap de llista d’alguna llista ultra espanyolista, de moment veiem com l’estanquera no oneja a la seu del carrer Sant Francesc, potser és que hi ha gent del PP a Sitges que té clar què passarà el 9N? I els amics de la CUP? Tinc la sensació que estan desencisats amb la realitat del plenari, atès que volen fer més política i menys conversa de cafè, menys haver d’escoltar allò de “i tu més” o “és el que ens hem trobat” o “no hi han diners”, i per això, no deuen estar gaire preocupats per si fa llista Podemos, Procés Constituent o ......

Però, el que m’hauria agradat és veure una candidatura unitària dels partits de centre-esquerra i esquerra, que defensen el dret a decidir i l’estat propi. Ara és el moment d’actuar en conjunt, deixant de banda els personalismes. Al meu entendre, aquesta candidatura l’hauria de liderar ERC, el partit del que sóc militant i pel que vaig ser regidor. Hauria d’aplegar a Necat, ICV, AxS, Solidaritat, a Avancem si és que a Sitges en tenim. El problema és el de sempre, els personalismes, els mediocres que creuen tenir dret a figurar i per això només apareixen quan sembla que hi han possibilitats. I ara és el moment de fer política amb majúscules, de donar confiança i ser clars en el missatge. Hi ha hagut reunions, però alguns han cregut que el resultat de les europees és transferible a les municipals, errada important, i això els hi farà tenir l’alcaldia i, per tant, no cal tenir companyia en la candidatura, nova errada. Ara és el moment de unir forces, si el SI guanya el 9N, els propers governs municipals poden patir greus problemes per la manca de seriositat del poder central, que pot mirar d’escanyar, com ja fa amb la Generalitat, els ajuntaments per tal que la ciutadania acabi rebutjant allò que creu que ha de fer, nova errada. El camí és clar, el 9N tothom a votar SISI, i a les municipals cal aconseguir equips de govern que apostin per l’estat propi.

Ens veiem a la Diagonal de Barcelona, amb la samarreta vermella, l’onze continuarem fent història.