L'afecció, una addicció superable

Quantes vegades en determinades circumstàncies de la vida es té un sentiment d'afecció!

Per què coses sent afecció una persona? Per un record, per una relació, pels diners, per una etapa viscuda...

Però com definir l'afecció?

Es podria dir que és un estat emocional d'extrema vinculació a una situació, persona o objecte determinat, originat per la sensació que sense ells, no és possible ser feliç. Però, pot la felicitat dependre d'algú o d'alguna cosa determinada?

Segons Patricia Uhrich, escriptora, coaching argentina i presidenta de l'Institut Serenity, es pot vèncer l'aferrament afectiu de diverses maneres:

- "Aprenent a connectar amb l'AMOR", l'amor a tu mateix i cap als altres. En acceptar que ets un ésser lliure, pots compartir la vida amb un altre.

- És important "acceptar que les relacions, les persones i les situacions són ETAPES en la nostra vida i que de vegades aquestes ETAPES conclouen".

- Això ens ajuda a "deixar anar" el que empresona mentalment i "seguir vivint per així trobar noves relacions ... per compartir i conviure. D'aquesta manera deixes de viure en el passat, ... en el que ja no està", per connectar amb el present, "l'únic temps real".

La desafecció implica viure l'aquí i l'ara.

Quan de vegades no tens afectes propers pots sentir que aquest aparent buit ja està ple de la presència de l'Amor. Per avançar en l'aprenentatge de la vida cal deixar enrere el bagatge que ja no s'usa. Això no vol dir abandonar les emocions o alegries, sinó buidar la motxilla de ressentiments, tristeses, mals records, conservant només el que és bo. Desprendre's, deixar fluir el riu infinit de l'Amor és el que afavoreix el benestar físic i mental.

El que és material és efímer i no perdura. Per continuar cap al que és espiritual i perdurable, el que es necessita és mantenir la ment amb bons pensaments que es reflectiran en una millor qualitat de vida.

Un proverbi bíblic diu: "Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se sortir ales, vola com una àguila cel enllà".

La desafecció és la capacitat de deixar anar, de comprendre que tot s'ha de donar naturalment i sense tractar d'exercir la possessió o el control. És l'inici d'una major independència espiritual i una vida interior més rica, és trobar l'harmonia dins de cadascun.

Resulta sanador reconèixer que la dependència que es té és amb la font divina de tot bé, la plenitud i totalitat de l'Ànima. El ferm reconeixement d'aquesta veritat produeix un efecte d'alliberament, de serenitat i pau interior.

Aferrar-se al bé com l'única realitat és una gran fortalesa.