Què saben de sexe?

Ja són moltes les notícies publicades sobre els joves i les noves pràctiques sexuals; estic parlant, per exemple, de la recent moda del “mamading” que propicia l’intercanvi de sexe oral per begudes alcohòliques o com a concurs de reconeixement social. Val a dir que, participen majors i menors d’edat.

És important plantejar-se: el jove X s’assabenta d’un tipus de pràctica sexual que alhora és popular a altres països, ja que en trencar fronteres per la connectivitat, el que és un fenomen aquí, demà ho serà en un altre país, i al revés. Poden aprendre amb tan sols 140 caràcters, i la velocitat d’internet fa que creixi la popularitat sense cap limitació, excepte imatges explícites que si són filtrades pels administradors d’algunes de les xarxes socials.

És doncs quan em plantejo, què saben els joves sobre sexe? On troben resposta a les seves preguntes?

Si és cert que posen barreres a embarassos no desitjats, però parlo de coneixements sobre malalties de transmissió sexual (ETS). Per posar un exemple, si practiquen sexe sense preservatiu però la noia porta una anella vaginal o pren pastilles anticonceptives, el risc d’embaràs és menor, però en canvi, no eviten patir altres malalties que es produeixen en tenir sexe amb diferents persones habitualment i sense la protecció adequada.

Treballar la prevenció i conscienciació cap al sexe saludable és part del creixement adolescent-adult, que cal tractar-ho a casa i a l’escola, i per suposat, com més eines i recursos coneguin, menys falta els farà aprendre a les xarxes socials (encara que la presentació sigui atractiva).

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat de gènere durant la parla activa de la sexualitat és important per tal que, si hi ha persones que es senten obligades pels seus amics i amigues a practicar alguna cosa que no volen, a sentir-se menys populars per ser encara inexperts o no practicants, puguin negar-se amb més facilitat pel simple de fet de ser respectats per les seves decisions. El mateix respecte que mereixen les persones que si mantenen sexe esporàdic amb assiduïtat, deixant de banda possibles etiquetes ofensives.

Les escoles poden ser una bona ajuda per respondre a preguntes o parlar de com tenir sexe responsable, sempre de la mà de persones expertes en aquest tema. A través de fer xerrades d’orientació a les aules, escoltar la paraula “sexe” amb normalitat sense fer escàndol, deixarà de ser un tabú a dins i fora de l’entorn escolar.

Proposo parlar de les recents notícies i iniciar debats entorn aquest tema, sempre des del respecte i l’escolta activa, inclòs en grups petits per no crear clima que propiciï la rialla; fer una <<bústia cega>> perquè els joves puguin deixar la seva pregunta sobre sexe sota l’anonimat; explicar els mètodes anticonceptius i on els poden aconseguir; xerrades per explicar que és una ETS, com es propicien i com prevenir...

Els familiars poden fer cafès-tertúlies per crear un clima de confiança i ambient tranquil·litzador, preguntant obertament a un expert sobre com tractar a casa aquest tema, i escoltar les seves principals inseguretats. Pot estar promogut per l’escola, per l’AMPA o pels mateixos pares que fora de l’escola organitzin aquestes trobades. Fer una petita guia d’orientació sobre aquest tema, amb reculls d’articles constructius, podria ser també un bon recurs.

#recullsdepedagogia

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com