Les definicions de la RAE

Ja han estat publicades les noves paraules introduïdes al diccionari de la RAE, i és doncs quan la notícia ha fomentat que se’n parlés a les xarxes socials, però no precisament per fer suport a les noves definicions, sinó com a recordatori i crítica de les que consten actualment i haurien ser revisades i modificades per ser un contingut desfasat.

Voldria compartir amb vosaltres, de moment, tan sols tres paraules pròpies del sector educatiu:

Pedagogo/a. 1. Persona que tiene como profesión educar a los niños. 2. Persona versada en pedagogía o de grandes cualidades como maestro. 3. En casas principales, persona que instruye y educa niños. 4. Persona que anda siempre con otra, y la lleva a donde quiere o le dice lo que ha de hacer.

La definició 3 no hauria de partir de la paraula instruir, i directament, la quarta definició no hauria ni d’aparèixer. No volem portar a fer o dir a ningú res del que no hagi reflexionat per ell/a sol/a; eduquem amb valors, amb llibertat, opinió i que tinguin capacitat de raonament crític. Es tracta d’ajudar al fet que siguin autònoms en les decisions que han de prendre per si mateixos, i que per suposat, no implica només nens i joves, sinó que partim de la base, que som professionals participants en tots els cicles de vida, des de nens fins a la tercera edat. “Anda siempre con otra” no sé a quina funció correspon a la meva feina, a vegades també camino sola a l’oficina.

Escuela. 1. Establecimiento público donde se da a los niños la instrucción primaria. 2. Establecimiento público donde se da cualquier género de instrucción. 3. Enseñanza que se da o que se adquiere. 4. Conjunto de profesores y alumnos de una misma enseñanza. 5. Método, estilo o gusto peculiar de cada maestro para enseñar. 6. Doctrina, principios y sistema de un autor. 7. Conjunto de discípulos, seguidores o imitadores de una persona o de su doctrina, arte, etc. 8. Conjunto de caracteres comunes que en literatura y en arte distinguen de las demás las obras de una época, región, etc. Escuela clásica, romántica Escuela holandesa, veneciana. 9. Cosa que en algún modo alecciona o da ejemplo y experiencia. La escuela de la desgracia La escuela del mundo. 10. Sitio donde estaban los estudios generales.

La paraula instrucció o “aleccionar” de la definició 2, és de les paraules més rebutjades pels professionals de l’educació, ja que nosaltres no ens dediquem a instruir, sinó que ens dediquem a educar. Per una altra banda, no crec que cap professor tinguem definida la nostra feina com a mètode, estil i gust peculiar alhora d’ensenyar, sinó que som creadors i participatius d’un mètode en el qual tenim convenciment, apliquem a les aules (per tant a l’escola) amb la finalitat que els estudiants aprenguin dia a dia. En què influeix el gust? Per què peculiar? La nostra experiència si és exemple per l’alumnat, però permet que alhora tinguin ells mateixos experiències en les quals puguin reflexionar, treballar i ser els veritables protagonistes.

Educar. 1.  Dirigir, encaminar, doctrinar. 2. Desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o del joven por medio de preceptos, ejercicios, ejemplos, etc. Educar la inteligencia, la voluntad. 3. Desarrollar las fuerzas físicas por medio del ejercicio, haciéndolas más aptas para su fin. 4. Perfeccionar, afinar los sentidos. Educar el gusto. 5. Enseñar los buenos usos de urbanidad y cortesía.

Educar no consisteix pas en “adoctrinar” (def RAE. Instruir a alguien en el conocimiento o enseñanzas de una doctrina, inculcarle determinadas ideas o creencias), ja que valorem i respectem les idees i creences de cadascú, no només dels nostres alumnes, sinó també de les famílies amb les quals treballem plegats per construir un bon aprenentatge; una educació multicultural i intercultural. Eliminaria, sense dolor, la paraula inculcar, això voldria dir que no valorem als qui tenim al davant i que volem influir sense contemplar que hi ha persones que pensen i actuen diferent. Tenim un gran respecte cap a la socialització i les diferents cultures.

Greu és a la definició 2, assegurar que utilitzem “preceptos” durant l’acció d’educar, tenint en compte que a la RAE és una paraula que ens diu que és “Mandato u orden que el superior hace observar y guardar al inferior o súbdito”. És totalment impensable que un superior sigui el professorat o les famílies, i que el súbdit sigui l’alumnat o el fill/a. De cap de les maneres hauríem de tolerar que s’etiqueti la relació docent-alumnat com a “superior-súbdito”, un aspecte pel qual s’ha lluitat des de segles endarrere.

Més definicions a #recullsdepedagogia

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com