Intervenció Anna Gabaldà a l'Acte Central de la CUP

Bona tarda a tothom,

En primer lloc, vull agrair a la CUP la oportunitat de participar a Unitat Municipal 9 en un acte com el d’avui, donant veu a l’expressió del municipalisme alternatiu, reconeixent la seva tasca en la construcció de la Unitat Popular que intentem vertebrar nosaltres a Ribes i a les Roquetes.

A les portes d’una mobilització ciutadana com la que serà el proper 9 de novembre és important posar en valor el que ha significat, significa i, sobretot, pot significar el municipalisme en l’alliberament dels Països Catalans.

Si repassem la nostra història, remota i també recent, trobarem exemples que corroboren aquesta importància:

- Cal tenir present que el resultat d’unes eleccions municipals, l’any 1931, va provocar la proclamació de la República.

- Va ser una moció presentada per la CUP d’Arenys de Munt la que va donar el tret de sortida a l’onada de consultes populars sobre la independència.

- Més del 95% dels ajuntaments del Principat han donat el seu suport al procés sobiranista (un percentatge superior al suport parlamentari).

- Des dels barris, les viles i ciutats s’ha articulat una xarxa civil de suport a l’exercici del dret d’autodeterminació.

Finalment, hem de tenir ben clar, que el municipalisme te la potencialitat d’articular els Països Catalans, de Salzes a Guardamar i de Fraga a Maó, més enllà d’una legalitat espanyola i francesa que esquartera la nostra nació. I per això, som municipalistes i ho hem de seguir sent,  com a aposta política de la CUP.

En una entrevista recent, la filòsofa Marina Garcés afirmava que: “Radical vol dir anar a les arrels, a les arrels dels problemes. L’utopisme el que fa és projectar promeses de canvi absolut. El canvi absolut, no el veurem mai. El canvi radical, el podem anar veient. Perquè, l’arrel, la podem tallar, la podem canviar i plantar en un altre lloc… Anar cap a les arrels i no anar cap a les utopies crec que és la clau del que pot ser avui una necessitat compartida pels qui demanen un canvi. Volem canviar les coses de veritat, en lloc d’anar posant pedaços, introduint petites reformes o injectant transfusions de sang a un sistema que ja ha mostrat tots els seus límits. Anar a l’arrel no vol dir anar als fonaments, als orígens de la nostra societat i de la nostra identitat, és anar allà on creixen les coses, allà on s’aguanten”.

Ens titllen de radicals. I ens agrada, perquè ens sentim identificades amb les paraules de la Marina. Ens ho posen ben difícil, però aconseguirem el canvi radical que necessitem i desitgem.

Com sabeu, la recuperació dels ajuntaments democràtics va dur al que era una veritable Candidatura d’Unitat Popular, UM9, al govern municipal de Sant Pere de Ribes. Era l’any 1979 i semblava que tot estava per fer i tot era possible.

De seguida, les dones i els homes que en aquells moments participaven del nostre projecte, es van adonar que, sí, tot estava per fer, però que en el marc del postfranquisme, la seva Constitució i les seves lleis, era impossible que tot fos possible.

Malgrat això, i a tomb dels efectes de la crisi d’aquell moment, que n’hi va haver i forta, des de l’ajuntament encapçalat per Xavier Garriga es van dur a terme iniciatives que llavors eren innovadores i que encara avui veiem la seva petjada, com va ser el foment del cooperativisme i l’aplicació de polítiques socials i formatives que van tenir la virtut de ser efectives malgrat comptar amb més dosi d’enginy que de pressupost.

Avui, tornem a ser al govern municipal, enmig d’una transició que dura com la vida dura, i novament en un entorn de crisi. Però ara més que mai tenim la necessitat del canvi radical al que em referia abans, perquè avui, més que no pas llavors, ens enfrontem al mur d’una legislació estatal i també la del principat, que és un fre a qualsevol intent de desenvolupar polítiques públiques des de les institucions locals, més enllà de ser mers gestors de les engrunes, que el segrest del deute i de les polítiques d’austeritat deixen als ajuntaments.

Per això ho volem canviar tot, i també tenim la necessitat, cosa que estem fent amb molt d’esforç, de recuperar l’esperit que tenien aquelles dones i homes que van obrir les portes dels primers ajuntaments democràtics i van haver de donar resposta, com ara nosaltres, a les necessitats de la gent sense tenir els recursos necessaris; picant pedra i utilitzant l’enginy per desenvolupar polítiques socials, polítiques de defensa del territori i polítiques de la igualtat de lluita contra el patriarcat.

Em sento orgullosa d’haver sigut la primera dona alcaldessa de Sant Pere de Ribes i de formar part d’un col·lectiu, UM9, que ha fet que una dona encapçali el seu projecte institucional, tot i que conscients que cal continuar treballant perquè les dones tinguin càrrecs de responsabilitat política.

No és casualitat tampoc, que la casa que avui ens acull, l’Entitat GER, tingui  la Magda Torrents, com a presidenta.

Aquests fets, però, no deixen de ser anècdotes sinó prenem consciència que la llibertat d’un poble és impossible sense alliberar-nos del patriarcat, que és present en tots els àmbits de la vida, començant per les relacions més quotidianes.

La presa de consciència és necessària però no suficient. Cal actuar en conseqüència:

- Cal destruir d’arrel la xacra de la violència masclista, també d’aquella que, per ser considerada de baixa intensitat, és invisible o menystinguda, i que pot arribar a destruir la dona com a tal.

- Cal destituir el patriarcat per poder constituir una societat igualitària, formada també i necessàriament per dones lliures.

Perquè la revolució és nom de dona i també la independència, si volem canviar-ho tot hem de començar per destruir aquest sistema sobre el que se sustenta el capitalisme, i que oprimeix la classe treballadora, les dones i el poble català.

Estic convençuda que acabarem amb aquesta triple opressió i ho farem desobeint, com ho han fet tants  altres moviments socials al llarg de la història; i ho aconseguirem seguint l’exemple d’una dona que reivindica el correllengua d’enguany: Maria Mercè Marçal; sent tres voltes rebels.

Moltes gràcies.