El moniato, un tubercle naturalment dolç

Originari dels tròpics de l’Amèrica Central, es calcula que aquest aliment va arribar a Europa durant el segle XVI. El moniato és un tubercle de característiques similars a la patata, però amb més quantitat de sucres, fet que el converteix en un aliment un tant més calòric que la patata. Es calcula, que per 100 grams consumits, l’aportació de calories se situa en unes 100.

El contingut en hidrats de carboni és alt, fet que està relacionat amb l’aportació energètica. És indicat, doncs, per a persones amb necessitats energètiques elevades, esportistes i es pot introduir també en l’alimentació infantil. La fibra, un tipus especial de carbohidrat, també és un dels components destacats del moniato. Té la funció de millorar el trànsit intestinal i de regular els índex de colesterol a la sang.

També cal destacar l’aigua, que es troba en una proporció del 70%. Aquest alt contingut en aigua del moniato el fa un aliment amb un alta funció depuradora de l’organisme, especialment si es consumeix bullit. D’altra banda, el greix és pràcticament inexistent.

Un altre dels components importants del moniato és la vitamina A, que es troba en una alta proporció.

La vitamina A és típica dels vegetals i hortalisses com la pastanaga o el tomàquet i està relacionada amb el bon estat la salut dels ulls, a la vegada que enforteix el sistema immunitari i té propietats antioxidants. També afavoreix el bon estat de la pell.

El moniato també és ric en vitamina E, un altre poderós antioxidant, i en àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs i que, per tant, reforça el nostre sistema immunològic.

El moniato es pot consumir de diverses maneres, al forn i al caliu, toy i que també es poden menjar en forma de xips fregides, formant part de pastissos o dolços o acompanyant carns i rostits.

En aquesta època de l’any els podrem trobar en un estat òptim en els nostres mercats.