Has fet els deures?

Aquesta setmana sortia la notícia del nen que ha simulat un segrest per no haver fet els deures i m’ha donat peu a parlar-ne.

Els deures és una de les coses més comentades quan comencen les vacances escolars, i els experts aprofitem per donar la nostra opinió sobre el que realment pensem d’aquesta pràctica que, no oblidem, és durant tot l’any. Un debat de fa anys.

Val a dir que si haig de posicionar-me, sóc partidària de no posar deures, però m’explicaré.

Recordo com ho vaig viure com alumna aquelles tardes i caps de setmana amb els llibres de l’escola que ja veia de dilluns a divendres al matí.

Què passava l’endemà si no els portaves? Res. Si l’atzar et feia costat, les mestres deien un altre nom de la llista d’assistència i salvats. Si tocava, la resposta podia ser: <<Se l’ha menjat el gos>>, <<Estava a la meva carpeta, ho juro>>, <<Aquesta pregunta justament no la tinc>>. Escoltàvem la resposta del company? No, estàvem nerviosos pensant <<Em toca a mi, em toca a mi>>. La correcció era tan monòtona i avorrida que no crec que fos pas un mètode de profit.

Recordo aquells llibres o quaderns d’estiu amb tot el conjunt d’assignatures. Els feia abans d’anar a la piscina, o d’anar a jugar, o de quedar amb els amics, o de recórrer el càmping amb la bicicleta. No em queixo, sempre he pogut gaudir de les vacances, i just les setmanes abans de començar l’escola acabava el quadern.

Sabeu quantes vegades no rebia els quaderns d’estiu corregits? Sabeu quantes vegades entregàvem els deures omplerts i no el tornàvem a veure?  La proposta de fer que les famílies compressin llibres cars per l’estiu i després mai més servien per a l’aprenentatge no crec que fos un objectiu profitós.

En canvi, el que si m’encantava era tenir temps per llegir llibres, descobrir l’entorn amb els meus amics, experimentar a la piscina, parlar amb nens d’altres països. Qui diu que no aplicava les matemàtiques, el català i castellà, l’anglès, les competències i habilitats, l’educació física, ciències naturals, música, etc? Eren aprenentatges més dinàmics i atractius.

Aprofitava per gaudir encara més dels meus pares i amics a les sortides i excursions. He visitat pobles de Catalunya que ara per ara són histories, experiències i  grans aprenentatges. Sant Miquel del Fai, Banyoles, Camprodon, Vilanova, Sant Antoni de Calonge, Rupit, Palamós, Tossa de mar, i molts pobles més! Els llibres quedaven a casa.

I què dir de les convivències a l’escola o quan marxava amb el cau o de campaments. Aprenies un munt de coses. Viladrau, Llafranc, Olot, Llavorsí, La Molina, canal olímpic, etc, havien estat alguns dels destins. Activitats d’aventura que han estat una gran experiència amb els meus companys de classe o amb els amics de fora de l’escola, com tirolina, rafting, kayac , ràpel, submarinisme... era un gran complement d’esport i de conèixer més sobre un mateix.

Penso que estem aferrats en què els aprenentatges només provenen de lliçons i exercicis escrits, però hi ha coneixements aplicats a metodologies més globalitzadores. Per què sempre amb el neguit d’entregar més i més exercicis en comptes d’esperar amb moltes ganes aquests aprenentatges més dinàmics? Ja arribarà quan estiguem a etapes més exigents.

Diuen que els deures és la por a l’oblit de conceptes, altres que és perquè a classe no hi ha més temps per donar tota la matèria obligatòria, però si no estem segurs d’estar ensenyant per combatre l’oblit o ser del tot complet, no omplim als nens d’exercicis, revisem aquests mètodes d’aprenentatge que tenen data de caducitat.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com