Conrea la compassió

Per a alguns autors grecs i per a Descartes, pietat i compassió tenen el mateix significat. El psiquiatre francès Christophe André expressa sobre la compassió: "No és amb patiment sinó amb alegria i dolçor amb el que podrem curar en els altres i en nosaltres mateixos els dolors causats per la falta d'amor; la compassió és sobretot una actitud davant la vida que cal aprendre a conrear i transmetre".

Què és el que fa que siguem compassius?

La compassió és una qualitat que es relaciona amb una actitud altruista que no espera res a canvi, amb el desig de fer el bé a un altre i, també en termes cristians, està àmpliament lligada a la misericòrdia, és a dir a sensibilitzar i a donar ànim als necessitats.

Com l'egoisme ens impedeix reflectir la compassió, el primer pas que s'ha d'adoptar és eliminar de la consciència l'arrel del egoisme: el pensament individualista.

Moltes vegades no s'exercita la capacitat d'expressar qualitats divines per submergir-se cada vegada més en els desitjos mundans, amb l'afany de controlar o tenir tot. Per sortir d'aquest nivell, cal mirar més enllà del que es veu al voltant i en la superfície, doncs així es troba la vista espiritual a la qual s'ha d'aspirar per alliberar-se d'obstacles mentals.

El cultiu conscient de la compassió resulta d'especial rellevància per als professionals de la salut. La metgessa psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler Ross va dedicar la seva vida a propiciar una medicina més humanitzada que inclogués l'amor. Els seus ensenyaments principalment es referien a que un cor compassiu pot curar gairebé tot. Defensava les seves idees amb vehemència dient que "el millor servei que un metge pot prestar a un malalt és ser una persona amable, atenta, afectuosa i sensible".

Què és el que desitjarien poder esperar els pacients dels seus metges?

En la relació metge-pacient és imprescindible exercir dosis de compassió per afavorir la curació. El metge pot desenvolupar una relació amb el pacient basada en l'afecte, una relació que va més enllà de les paraules i del coneixement.

Hi ha un paràgraf molt interessant de l'escriptora Mary Baker Eddy en el seu llibre Escritos Misceláneos (Escrits Miscel·lanis). L'autora aquí parla de quelcom fins i tot més elevat que la compassió: "L'amor no pot ser una mera abstracció, o bondat sense activitat i poder. Com qualitat humana, el gloriós significat de l'afecte és més que paraules; és la tendra i desinteressada acció feta en secret, la silenciosa i incessant oració; el cor ple, que s'oblida de si mateix; ... La mà gentil que obre la porta per visitar al necessitat i al angoixat, al malalt i al afligit, il·luminant així els llocs obscurs de la terra".

Qui estima desinteressadament és capaç d'estar cada vegada més conscient de l'omnipresència de l'Amor diví i del Seu poder per sanar. Expressar cada vegada més un amor joiós pel proïsme ens ajuda a nosaltres mateixos i aquesta actitud compassiva condueix al benestar i a la felicitat.

Cultivar la compassió és una bona opció per trobar la salut mental integral, a més de ser un camí directe cap al reconeixement de l'essència de l'ésser espiritual.

Aquest despertar de la consciència cap al bé comú revela que cada un té la qualitat natural de reflectir compassió. Amb tants beneficis, per què no començar a conrear-la?