"Ajuntem-nos", una crida que aplega més de dues-centes persones per iniciar el camí cap a una Candidatura Unitària d'Esquerres

Aquest acte que tenia per objectiu ser el tret de sortida a la conformació d’un projecte polític mitjançant un procés de confluència que cristal•litzi en la conformació d’una candidatura d’esquerres, rupturista i unitària de cara a les properes eleccions municipals, va aplegar a més de dues-centes persones a la Nau de l’Entitat GER de Ribes.

L’acte s’inicià amb una presentació a càrrec de Txus Guiu i Marta Jacas, que van conduir l’acte, i amb el passi d’un vídeo de resum de la 1ª Marxa arreu de la comarca convocada per l’Assemblea pels Drets Socials (ADS) l’any 2013.

Seguidament, va ser el torn de la participació del Grup Municipal d’UM9-PA, en una intervenció a càrrec del regidor Tomàs Carandell que en el seu discurs va destacar les possibilitats d’intervenció política dels ajuntaments malgrat les limitacions legals i pressupostàries que tenen actualment els ajuntaments a l’Estat espanyol. En va citar alguns exemples, com la lluita contra l’excussió social mitjançant la intervenció institucional municipal en casos de desnonaments, talls d’energia o manca d’aliments. És per això que va posar en valor la tasca duta a terme pel grup municipal en el darrer any i mig d’estar a l’Equip de Govern que va descriure com a “canvi de tendència que cal consolidar i millorar, essent sempre crítics i autocrítics”.

Després d’aquesta intervenció va ser el moment de la poesia. Pau Garriga va recitar el poema “La casa que vull” de Joan Salvat Papasseït.

A continuació, les persones encarregades de la conducció de l’acte van remarcar la importància del paper que juguen avui els moviments socials i la necessitat que les institucions sàpiguen articular mecanismes per a que aquests participin en la generació de polítiques públiques i en la gestió del comú. En consonància amb aquesta voluntat política dels impulsors de l’acte es van cridar a intervenir a persones de diversos col·lectius, lluites i moviments socials per a que expliquessin breument què n’esperen d’una candidatura municipal i les ajuntaments com a institució. Van participar, a títol individual: Vicent Conca (de l’Assemblea Nacional Catalana), Arkaitz Iza (membre del col·lectiu antipatriarcal i per l’alliberament GLBTI), Iolanda Maurici (membre d’Unitat Contra el Racisme i el Feixisme), Ramon Noguera (militant de col·lectius estudiantils i juvenils), Bàrbara Scuderi (de l’executiva local d’Iniciativa per Catalunya-Verds), José Pablo Otero (activista per la solidaritat internacionalista), Quima Albalate (vinculada a entitats que fomenten una societat inclusiva), Néstor Messeguer (sindicalista de la CGT) i Albert Reverte (membre de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, PAH).

Vicent Conca, des de l’àmbit del sobiranisme, va demandar d’una candidatura municipal la defensa des de la institució més propera a la ciutadania de la independència “ni que sigui d’aquesta part del país”, així com a que el procés que meni a la mateixa sigui un veritable “procés constituent on els ajuntaments tinguin clar quin model volen per a les Administracions Locals: com Dinamarca, on els ajuntaments que gestionen el 70% de la despesa social o com Espanya que és residual”. També va demandar que l’ajuntament sigui un actor en la construcció nacional dels Països Catalans, “vinculant-se a nivell cultural o econòmic amb municipis d’altres parts del país o d’una manera més ambiciosa si es constitueix la històricament reclamada Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans”.

Arkaitz Iza va reclamar “el dret a decidir també sobre la pròpia sexualitat” i va demandar accions decidides des de l’àmbit municipal en la lluita contra l’homofòbia i la transfobia. I, sobretot, anar a l’arrel del problema “el sistema patriarcal sobre el que se sustenta el capitalisme” donant valor a la mobilització a més de la tasca institucional que es pugui fer.

Iolanda Maurici, implicada activament a Unitat contra el Racisme i el Feixisme, va destacar la importància de no restar passius davant l’embat del feixisme, que s’estén per Europa així com la islamofòbia, aprofitant-se de la crisi, i com algunes persones que quan va començar a funcionar l’UCRF va dir que no era necessària i amb el temps se n’ha adonat que estava equivocada i que l’acció és el millor per combatre aquesta xacra. També va recordar que UM9 i la CUP estan des del principi amb UCRF. Va finalitzar la seva intervenció fent referència a com es va criticar per alguns sectors l’oposició a la desfilada dels ex-legionaris que UM9 ha fet des del principi i especialment des que està a l’equip de govern i recordant a aquells que criticaven aquesta oposició esgrimint el caràcter democràtic d’aquest cos militar que “aquesta setmana l’Hermandad d’ex-Legionarios de Barcelona a acollit a la capella de la seva seu una missa d’homenatge a la Legión Cóndor, que va lluitar al bàndol nazi a la II Guerra Mundial”.

Ramon Noguera, des de l’àmbit juvenil, va reivindicar el paper de les organitzacions juvenils, d’estudiants, i els esplais de lleure en la conformació d’uns municipis amb una ciutadania crítica i amb valors.  D’una candidatura unitària d’esquerres n’espera el suport a les iniciatives i mobilitzacions que es plantegin des dels diversos àmbits juvenils i de l’ajuntament que “doni suport al teixit associatiu, reconeixent el seu paper social, i no fer-ne competència o oposició com de vegades s’ha fet”.

Bàrbara Scuderi es va presentar amb una altra companya al faristol com a “una part de l’Executiva local d’ICV”. Va agrair l’oferiment per participar d’aquest acte i d’aquesta crida i va recordar com les esquerres d’aquest municipi “que no s’havien acomodat al sistema com es deia a la presentació de l’acte” ja havien anat plegades en altres ocasions i que en la situació actual és més necessària que mai la unitat, per tal de garantir una política d’esquerres després de les eleccions, més enllà de noms. Va defensar el suport que el seu grup va donar al nou equip de govern “per la necessitat de canvi” que detectava a l’ajuntament i al municipi i va instar a continuar en el camí de la crida per a que es faci efectiva una confluència de totes aquelles persones i col·lectius que volen fer política per a la gent i no amb interessos personals “com ha passat de vegades”.

José Pablo Otero, va iniciar el seu parlament recordant que va sentir a parlar per primera vegada d’UM9 quan estava a Nicaragua lluitant al moviment sandinista i va destacar el canvi que s'ha notat des del darrer canvi de govern municipal sobretot pel que fa a la relació entre ciutadania i ajuntament i va mostrar-se partidari a la conformació d'una candidatura d'esquerres que refermi el canvi i l'aprofundeixi en aspectes com la participació ciutadana i les polítiques socials. Va acabar declarant-se partidari del dret a decidir amb independència de la llengua i la nacionalitat que es tingui.

La següent a prendre la paraula va ser la Quima Albalate, des de l’àmbit de la lluita per una societat inclusiva amb les persones amb diversitat funcional, va reclamar que quan una persona acudeixi a l’ajuntament “no sigui  tractada com si va a la companyia de la llum” i de la classe política que deixi una mica de banda la política de partit i se centri en accions polítiques al servei de la ciutadania, que “deixin petjada”. “Si l’ajuntament posa una rampa d’accessibilitat allà on hi havia un esglaó, allò queda. Pot semblar una acció petita però són aquestes accions les que romanen en el temps”, va reblar.

Néstor Messeguer, sindicalista de la CGT, va voler deixar clar que pertany a un sindicat que manté total independència de qualsevol poder o partit polític i, en conseqüència renuncia a les subvencions que la llei li pugui atorgar més enllà de la representativitat democràtica obtinguda en les eleccions sindicals. Va voler diferenciar aquesta actuació de la de sindicats “com UGT i CCOO” que formen part del sistema i per tant dels problemes que ens trobem actualment. També va recordar que a la CGT no només s’actua en l’àmbit laboral sinó també en l’àmbit social i és en aquest on troba confluència d’objectius amb “altres col•lectius, organitzacions i persones aquí presents” que es concreten en unitat d’acció com la que es demostra, per exemple en l’Assemblea pels Drets Socials (ADS). La seva intervenció va continuar demandant a una candidatura com la que es vol gestar des d’aquest espai, que des de l’àmbit municipal s’actuï contra els efectes de la crisi sobre els més necessitats i s’actuï “contra l’atur que afecta a vora 2000 persones del municipi; i que aquestes actuacions vagin encaminades a generar llocs de treball dignes, no precaris, i on es garanteixi la salut laboral dels i les treballadores” i posi en marxa instruments com l’Oficina dels Drets Socials. Va acabar defensant la mobilització com a instrument de lluita.

La darrera persona a intervenir en aquesta ronda de persones vinculades als Moviments Socials va ser Alberto Reverte, activista de la PAH. Va començar la seva intervenció explicant que la PAH com a col•lectiu no donarà suport a cap opció política però reivindicant el posicionament polític que les persones particulars que en formen part poden fer. De l’ajuntament va reclamar “que ens tregui feina” en el sentit que sigui una institució on la ciutadania que es troba en una situació propera al desnonament, amb talls de subministrament energètic, amb necessitats d’aliments, pugui acudir i “des d’allà li trobin una solució, que ara sovint només troben apropant-se a la PAH i altres col·lectius”, tot i reconèixer la tasca que s’ha fet en aquest sentit des del Consell Social Municipal. Finalment va fer una crida a la desobediència “davant de les lleis i situacions injustes a l’Ajuntament també li demano que desobeeixi” va acabar, entre aplaudiments del públic.

Després d’aquestes intervencions la llum es va atenuar a l’escenari mentre pujava al trapezzi Cèlia Marcer que va fer una actuació amb música de Pascal Comelade de fons. Seguidament, els conductors de l’acte van presentar les persones que actualment formen part de la Permanent d’UM9 que van pujar a l’escenari.

La intervenció final va anar a càrrec del seu president, Joan Torrents, que va fer èmfasi a que cal que l’ajuntament sigui un agent actiu en el procés sobiranista i completar i aprofundir el canvi en forma de millora de les procediments de participació ciutadana i polítiques socials endegades però que cal millorar i això només és possible des d’un govern netament d’esquerres i que aquest “només serà possible si ens ajuntem totes aquelles persones i col·lectius diversos però que compartim posicionaments d’esquerra rupturista en defensa de la justícia social i del dret del nostre poble a decidir-ho tot”.

Acabades les intervencions i a manera de cloenda, sonava la cançó “Canviarem la història” del grup vilafranquí “Inadaptats” mentre cadascuna de les persones de la permanent passava pel faristol i s’acomiadava del públic amb una paraula a mode de consigna, entre les que destacaren les que feien referència a la solidaritat, la independència, la justícia social, la unitat i la desobediència.

Finalitzat l’acte, i en un ambient distès i informal al bar de l’entitat, el president d’UM9 i diverses persones de la Permanent varen agrair la presència de persones de col·lectius que varen acceptar la invitació a assistir a l’acte com, per exemple: Òmnium Cultural, COE, Assemblea dels Drets Socials, “Cal un local com cal”, PAH Garraf, CUP de Sitges, etc. alhora que rebien l’emplaçament a concretar la crida en un procés que sigui col•lectiu i participatiu que pugui culminar amb la presentació d’una candidatura per les eleccions municipals. També es va anunciar que la propera cita seria a Les Roquetes a finals de febrer.