7 sistemes educatius diferents

Assistint a les conferències de l’OCDE sobre PISA he pogut conèixer més sobre la situació de l’Estat en matèria d’educació vers altres països.

PISA és el punt partida per despertar al món polític davant les dades estadístiques devastadores sobre els aprenentatges dels estudiants, i el reconeixement d’aquells països que  tenen un sistema educatiu d’excel·lència; parlo d’aquells països que veuen l’educació com una inversió i no com una despesa (i no vull senyalar a ningú...).

Gràcies a l’estudi  podem visualitzar algunes de les carències educatives de l’alumnat, tot i que crec, com a bona seguidora de les teories de Howard Gardner (pare de la teoria de les intel·ligències múltiples) que cal aprofundir més i no només avaluar les ciències, matemàtiques i la lectura. Sota el meu parer, l’estudi PISA encara dóna resultats massa limitats en aproximar-nos només a tres camps de coneixement.

Fa uns anys, durant la ronda de preguntes de la conferència de l’OCDE sobre PISA, vaig tenir l’oportunitat de preguntar directament al representant de l’entitat sobre un aspecte clau: Quina influència té el fet que a Espanya hagi patit  canvis de lleis educatives en tan pocs anys, i per tant, canvis d’aprenentatge? Un fet que ens diferencia d’altres països, clarament.

El representant de l’OCDE va respondre amb claredat que Espanya havia patit molts canvis de llei i això està influint de forma negativa al creixement, no hi ha una estabilitat en l’estructura com és el cas d’altres països, i per avançar, cal canviar aquest fet i dur a terme una estabilitat en el sistema.

Violà! Està clar que des de 1970 a 2014 el Govern central ha realitzat 7 lleis educatives des de l’entrada a la democràcia, un fet que ha comportat la inestabilitat educativa al país.

Som conscients de la gravetat que en funció del partit polític que governi es torni a canviar d’itineraris i objectius educatius. Cada 4 o 8 anys tornem a començar; tornem a pensar en noves alternatives igualitàries o no, tornem a parlar de religió, i d’itineraris acadèmics nous.

L’última llei, la LOMCE, és tornar a començar una trajectòria que deixa fora 6 lleis i reformes anteriors, i moltes altres coses que caldria citar més profundament. A més a més, ha comportat que els membres de la comunitat educativa estiguin nerviosos, amb incertesa, desconeixença dels continguts definitius de la llei; els afecta directament per poder decidir el seu futur professional.

Al setembre i novembre d’aquest mateix any hi ha eleccions, tornem a estar en el mateix, depenen de quin partit sigui el vencedor de les eleccions, l’educació patirà les conseqüències.  Alguns pensareu que es culpa nostre per votar a aquell partit, però independentment d’això, fins quan durarà aquesta condició de tocar el sistema educatiu a conveniència política? Caldria parlar d’un sistema educatiu universal que no sigui tocat per la ideologia política del moment?

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
Twitter: @caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com