Celebrem el 8 de Març qüestionant l'ideal de bellesa femení

Fa uns dies celebràvem el 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora, i avui fem una reflexió sobre el perquè "ser guapa" és tan important per a nosaltres que arriba a condicionar molts aspectes de la nostra vida. T'apuntes?

La bellesa en la dona és important. No només és fonamental perquè una es senti femenina, és a dir, un puntal de la identitat com a dona, sinó que és un dels elements de poder social amb què comptem. No obstant això, entre tenir una imatge acurada, ser una dona atractiva o respondre a un ideal de bellesa socialment determinat hi ha diferències fonamentals. Com entre jugar i competir. Jugar és divertit, bàsic en la nostra vida per aprendre a relacionar-nos amb els i altres i comportar socialment. Competir és un repte estressant en què hi ha guanyador@ si perdedor@s. I, per a què ens anem a enganyar, la majoria tenim molts números per perdre en el concurs de Miss Univers. Sobre això volem reflexionar avui. Per això, aquest post és un extracte del capítol Estima't molt. Més. Sempre guapa i a punt del llibre S'ha acabat! (Àngels Marín, Plaça i Janés, 2002).

«Neteja de cutis, pilates, depilació, perruqueria, dieta aprimant, vestit jaqueta planxa i impecable ... Què mones i arregladetes anem sempre! Oi? És difícil d'aconseguir i de vegades cal fer veritables puntes de coixí, llevant hores al son o a altres quefers, però habitualment sempre estem guapíssimes i disposades al que ens facin fora. Perquè aquest és un dels nostres majors somnis: ser la reina de la festa. Per què ens hem d'enganyar? A totes ens agrada estar estupendes i ja no ens creiem això que el que cal cultivar és la intel·ligència (una llàstima, perquè personalment segueixo preferint una bona novel·la a una sessió de cera calenta). Però no senyores! Cal complir com a dones i estar sempre impecables, esveltes, fascinants... Per a què exactament?

Per què hem d'estar sempre tan maques? Per a nosaltres? Per als altres?

Sí, és cert que ens agrada sentir-nos atractives, això ens dóna una sensació de força, de fermesa, ens reconforta i fa que estiguem més segures. Però la quantitat de temps i diners que dediquem a això no es justifica només per això ni ho fem només per complaure'ns a nosaltres mateixes. Sempre hi ha alguna cosa més: una cita un novi@, un marit, un treball, unes amigues, aquest ens abstracte i que sembla que ens examina contínuament anomenat societat.

La pressió social per aconseguir l'ideal de bellesa és fort i totes l'hem sentit. Almenys, això afirma el 84% de les espanyoles que considera que "la pressió social perquè la dona aparenti menys anys dels que en realitat té és extremadament dura" (Evolució de la Dona Espanyola, Metra Sis 2001). És clar que la joventut es considera un valor positiu en la nostra societat, tant en homes com en dones, i s'associa al dinamisme, la bellesa i l'èxit (encara que molts joves poden comptar com els costa fer-se un lloc en aquesta societat pel fet que encara s'associa joventut i inexperiència). No hi ha dubte que en una dona ser jove i bella és comptar amb una bona plataforma d'enlairament. Mal que ens pesi.

No anem a enganyar-nos a hores d'ara dient que ens importa un pebrot la bellesa. Qui no ha plorat mai per no estar maca, per no tenir un vestit per estrenar, haver engreixat uns quilos o no tenir prou pit? Voler ser bella i no veure't com a tal és frustrant, i no només a l'adolescència. Sovint el mirall es converteix per a nosaltres en un temut enemic.

Però és dolent desitjar ser atractiva? Preocupar-se per la pròpia imatge? Voler tenir un cos desitjable? És clar que no! El problema seria que no ens preocupés la nostra imatge i ens oblidéssim deliberadament del nostre cos.

No obstant això, crec que coincidiràs amb mi que de vegades aquest desig per estar radiant entra en una voràgine desorbitada que ens arrossega.

Quan la voluntat de ser bella esdevé una necessitat i pretén suplir altres camps estem davant un greu problema.

Perquè avui en dia se suposa que les dones hem d'adaptar-nos a un cànon de bellesa determinat i àmpliament publicitat pels mitjans de comunicació per triomfar a la vida.

Cal ser atractiva (llegiu prima, alta, esvelta, elegant) per aconseguir, o mantenir, una bona feina, un bon partit, un munt d'amics i un determinat estatus social.

Bonic lema que totes sabem que no és cert. Segur? Jo no ho tindria tan clar. Per què sinó dediquem tants esforços a adaptar la nostra imatge al model ideal? O em diràs que tu no et prives de res en el menjar, no et poses l'anti-celulítica, no t'has canviat tres vegades de vestit abans d'una cita fins a trobar el que millor s'adaptava a la situació i a tu, no llambregues les pàgines de moda ni et pares a totes les sabateries i, de passada, fas un cop d'ull al teu cos serrà a la lluna de l'aparador per veure si tot està al seu lloc?

En tot cas, ens direm a nosaltres mateixes que no ens acabem de creure que la bellesa ho és tot o que sabem que, en el fons, no és cert. Però hi ha moltíssimes dones (i homes) que sí s'ho creuen sense si més no qüestionar i, fins i tot, arriben a fer d'aquest ideal la seva meta. És lògic fins a cert punt, tots desitgem encaixar en l'esquema establert. Però saps igual que jo que moltes de nosaltres no donem la talla. Ja no parlem d'aquest 90-60-90 que miraculosament tenen la majoria de models! No és només que la major part d'aquestes dones perfectes han aconseguit esculpir el seu cos gràcies a la cirurgia i les privacions. A més d'una i un li sorprendria veure com es retoquen les fotos a les revistes perquè algunes d'elles entrin en aquestes fantàstiques i gairebé impossibles mesures que, a més, no es van establir per a dones que superin el metre seixanta-cinc.

El pitjor de tot és que, sovint, la recerca de la perfecció arriba a nivells estressants, quan no posa en perill la salut de les dones, especialment les més joves. Les adolescents són dones amb un cos i una personalitat en ple procés de formació i molt sensibles a les influències externes. Però els especialistes asseguren que el sector de dones entre els 25 i els 45 anys pateix alteracions difícilment detectables, ja que solen amagar-ho. (...)

Si hi ha alguna cosa al teu cos que et disgusta i vols solucionar-ho, consulta amb el teu metge si és possible fer-ho i com. Abans, però, pregunta als teus amics i amics com ho veuen ells. A vegades l'immens nas que ens aclapara pot ser el tret més personal i apreciat pels que ens volen. Encara que tu decideixes sempre. Però has de tenir clar que:

Estimar-se a un mateix té a veure més amb el fet d'acceptar que amb complir els cànons de bellesa establerts. La imatge que un@ posseeix de si mateix@, la seva acceptació i el seu amor cap a ella sí que són determinants per sentir-se segur@, fort confiat i feliç.

En resum, i com a conclusió:

Si el que pretenem és modificar el nostre cos per adaptar-nos a un ideal de bellesa ens estem equivocant.

Per contra, si cuidem i estimulem el nostre cos, acceptant tal com és, segurament no tindrem mai un cos perfecte (cap ho és), però serem més feliços amb ell.

I si ens acceptem i volem tal com som, tindrem una major autoestima i aconseguirem que els altres també ens valorin i ens respectin.»