El Vendrell, una reflexió territorial

Per la nostra comarca sempre es comenta que la capital no fa de capital. Que la comarca esta dividida en subcomarques, ben diferenciades, i que El Vendrell es dilueix en aquesta diferenciació, i en part, qui defensem aquest arguments, la realitat ens dóna part de raó.

Esta clar que el model de ciutat i la seva projecció territorial a petita escala ha de ser el més clar possible, el més potent possible, i en aquest sentit El Vendrell, creiem no estigui a l’alçada.

Des de la institució i, independentment del partit polític de torn, al Vendrell li ha faltat una cosa molt important, un model de ciutat, i sobretot, un model de capital.

Un exemple és la franja marítima del Baix Penedès, on hi viu la majoria de la seva població, i on la interacció de la capital amb Calafell, i sobretot amb Cunit és molt residual, per no dir mínima. El mateix passa amb alguns pobles del interior, que tampoc tenen El Vendrell com el seu centre d’interacció, i es busquen altres alternatives, com Vilafranca del Penedès, o fins i tot Valls.

Creiem que tot això té una explicació, i intentarem posar algun exemple que ho il·lustri.  El Vendrell és una ciutat que ha crescut molt els darrers trenta anys, i és una ciutat que s’ha anat configurant amb aquest creixement, la ciutat s’ha fet, s’ha construït a partir d’aquest creixement.

Tot i que formem part del Penedès, i que la comarca porta aquest topònim en la seva denominació, la institució sempre ha estat d’esquenes a aquesta realitat, i en patim les conseqüències. Sempre s’ha defensat, amb molta força, que el Vendrell forma part del Camp de Tarragona, institucionalment aquesta era la visió, però socialment no era corresposta aquesta realitat. La gent del Vendrell, i sobretot, els darrers 30 anys ha pivotat, en la seva majoria cap a Barcelona, i defensar la tarragonintat del Vendrell, sense tenir una connexió ferroviària, en condicions, i una línia de bus competitiva, o un peatge per anar a Tarragona, doncs la N340, sempre està plena de trànsit, ha estat d’una artificialitat denunciable.

La pregunta que caldria fer-se, potser, és quin és el pes del Vendrell al Camp de Tarragona? En podríem parlar una bona estona...però i el Penedès? I la penedesitat del Vendrell?

Ahir va ser un bon exemple d’aquest dèficit de penedesitat del Vendrell. A Barcelona es presentava l’Espai Penedès, una “ambaixada” del Penedès a Barcelona, i que ajudarà, molt a la promoció del nostre territori a la capital catalana. Doncs del Vendrell no hi havia ningú. Hi havia l’alcalde de Vilafranca del Penedès, de Vilanova i la Geltrú, de Cunit, de Sant Jaume del Domenys, però del Vendrell ningú.

Sempre parlem del futur, i quin futur ens espera a la comarca, i que el turisme n’és, segurament, la millor solució a curt i mig termini, i que la promoció del turisme passa en gran part pel Enoturisme Penedès, sense menystenir la Costa Daurada, que també ajuda, però en els temps de la globalització, el marketing territorial és imprescindible per la dinamització d’un territori.

Que farà el Vendrell del futur? Creurà d’una vegada per totes en el Penedès? Voldrà ser algun dia la capital de la comarca, no perquè ho digui un mapa sinó perquè actua com a tal?

Està clar que el ressorgir del Vendrell passa per recuperar el Penedès, i que quan hi cregui en el Penedès, recuperarà la seva capitalitat funcional. Entre ser la tercera ciutat a la perifèria del Camp de Tarragona, o ser una de les capitals del Penedès, conjuntament amb Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Igualada, hi ha molt a discutir.

No cal renunciar a una cosa per tenir l’altre, però l’ambigüitat i l’artificialitat no són bones companyes de viatge. El Vendrell ha de ser la porta entre el Penedès i el Camp de Tarragona, però ha de ser conscient que el seu futur està al Penedès.