#VNGisnotCIU

Amb l'arribada de la primavera, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú ha començat la campanya electoral a través de dos canals de comunicació diferents. En el mateix moment que Neus Lloveras renovava el seu perfil a les xarxes impulsant la seva presència mitjançant les opcions de pagament que contemplen les eines del món virtual per promocionar uns continguts per sobre d'uns altres, l'alcaldessa (i per extensió, l'equip de govern) utilitzaven els canals institucionals de l'Ajuntament per presentar el balanç de mandat presentant la campanya "Quatre anys, un projecte de ciutat" a dos mesos vista de les properes eleccions municipals. La coincidència, doncs, no és atzarosa.

No ens sembla malament que Neus Lloveras i el seu equip estiguin engreixant la maquinària electoral per dotar de visibilitat al nom de l'alcaldessa a través de totes les vies possibles. Al cap i a la fi, la gran majoria de formacions polítiques del municipi ja han activat les seves estratègies de precampanya: durant els últims dies hem començat a rebre tríptics informatius de la CUP o el PSC, per posar tan sols un parell d'exemples. No obstant això, sí que és especialment greu que Convergència i Unió estigui utilitzant recursos públics per fer-se la campanya electoral amb uns diners que són de tots.

Durant les últimes setmanes s'han incrementat les visites de l'alcaldessa als barris, unes activitats que Neus Lloveras havia anat fent durant els quatre anys de mandat però que ara, a seixanta dies de les eleccions i sense cap marge de maniobra per executar les reclamacions veïnals, tenen un indissimulat efecte electoralista. Fa de mal veure que les visites no siguin de la candidata de Convergència i Unió, i que la despesa del dossier de 24 pàgines a tot color i del vídeo de 3 minuts de durada, explicatius de l'obra de govern, no hagin estat sufragats per la formació que lidera Lloveras. De fet, el pressupost municipal d'enguany ja contemplava un increment de la publicitat institucional coincidint amb la imminència de les eleccions municipals. La dotació pressupostària de publicitat i difusió d'activitats municipals el 2014 fou de 70.000€. Enguany, de 87.000€. Igualment, la partida pressupostària destinada a accions d'alcaldia també s'incrementà, de 10.000€ el 2014 fins els 13.500€ de l'actual exercici. En aquest sentit, era de preveure que l'equip de govern fes un ús partidista d'una plantilla municipal i d'uns recursos públics que paguem entre tots.

No és informació, és propaganda

Però això no ha estat tot. El vídeo i el dossier institucional que Convergència i Unió ha escampat durant l'últim cap de setmana per fer balanç davant la ciutadania presenta aspectes del tot qüestionables. D'una banda, no s'explica tot: l'equip de govern presumeix de fer de la transparència un principi i la propaganda institucional enviada a tots els domicilis no explica allò que no s'ha fet; les innumerables mocions que Convergència i Unió ha aprovat alegrement per després desar-les en un calaix. De l'altra, més greu encara, la publicitat institucional menteix: la formació de Neus Lloveras reivindica com a iniciatives polítiques pròpies aquelles accions que han estat promogudes per altres formacions. El cas del Banc Social d'Aliments ubicat a l'antic Economat Pirelli podria ser un exemple paradigmàtic, atès que la demanda d'una nova ubicació pel Banc d'Aliments va ser realitzada en forma de moció per la CUP de Vilanova el juliol de 2013. Fins aleshores, la imperiosa necessitat d'un supermercat d'aquestes característiques en temps d'emergència social no havia estat tractada com si fos una prioritat, i no ha estat fins aquest mes de març que la nova instal·lació ha estat inaugurada amb benedicció eclesiàstica inclosa.

I encara diríem més. La publicitat de Convergència i Unió reivindica les polítiques de participació com si fossin genuïnes i formessin part de l'ADN de la coalició quan, a l'hora de la veritat, cap de les noves fórmules de participació ha estat promoguda per l'equip de govern. Ni la constitució de les Assemblees Municipals Obertes ni la celebració de les Audiències Públiques. No cal presumir d'aquelles coses que hom no creu o en les quals hom hi creu d'una altra manera; més encara en el cas de les Audiències Públiques, que s'han organitzat gràcies a la recollida de signatures i no perquè el govern les considerés indispensables. En aquest sentit, si reviséssim l'hemeroteca podríem trobar una valoració de l'alcaldessa sobre l'Audiència Pública de l'Eixample Nord en la qual Neus Lloveras insinuava que la seva celebració havia servit de ben poc, atès que les posicions polítiques de cadascú ja havien estat més que fixades. Com si l'opinió de la ciutadania al voltant d'un tema de primera magnitud fos quelcom anecdòtic!

Precisament, en nom de la democràcia i la transparència, els partits polítics amb responsabilitats de govern haurien de tenir més cura amb la gestió dels recursos públics quan es tracta de fer servir la publicitat institucional. Més tacte, encara, quan hi ha convocatòries electorals pel mig. En aquest sentit, res no ens ve de nou. En etapes anteriors, altres formacions polítiques amb responsabilitats de govern a la ciutat havien fet servir la publicitat institucional en benefici propi.

El disseny de la campanya "Quatre anys, un projecte de ciutat" no ha estat elaborat per cap treballador municipal i la publicitat contractada a una empresa de comunicació de la zona alta de la Diagonal, ben pensada i molt visual, conté referències subtils a Convergència i Unió. Algú ens podrà dir que exagerem, que filem molt prim i veiem fantasmes arreu. I hi podrem estar d'acord  perquè alguns tenim una imaginació insana. No obstant això, l'experiència ens demostra que en política res és gratuït i dubtar d'algunes pràctiques acaba esdevenint una obligació.