El poder d'un tweet

És cert que la quantitat de tweets que circulaven per la xarxa citant una catàstrofe tan desconcertadora com la de Germanwings no és ni molt menys el percentatge més alt del que faré referencia a continuació, però és important que per petit que sigui, reflexionem i pensem sobre les persones que haurien de tenir com a referents els nostres joves. 

Us poso en antecedents. Alguns dels fans incondicionals  del programa “Mujeres, hombres y viceversa”, que en una parada del programa per donar l’última hora de la catàstrofe i parlar dels terrorífics esdeveniments de l’accident d’avió, van cosir a tweets la xarxa social enfadats per no poder veure els protagonistes del programa i, dignes, manifestaven i donaven a entendre que res és més important que veure per televisió els quatre vividors de sempre.

Un programa que, recordem, paga als participants per buscar parella, ja que ells sols no es veuen capaços de “trobar l’amor” i amb 18-20 anys ja busquen el company/a de la seva vida.

Tal va ser la indignació d’aquests fans, que encara ara circulen algunes de les frases que ells mateixos van escriure durant l’última hora sobre la catàstrofe aèria:

<<Han quitado myhyv para poner lo del avión...es injusto tio...>>;
<<Porque quitan myhyv por lo del avión este?? Por lo poquito que me daba tiempo a verlo>>;
<<Amos a ver mucha pena todo lo del avión y tal vale? Pero que pasa que no me van a poner myhyv??>>.

Aquest buit de valors i de respecte que es manifesta en un llarg llistat de tweets, no pot ser el motor de pensament d’un número  reduït o no de joves que, ara per ara, formen part del milió d’espectadors que té el programa.

No podem passar per alt que aquests joves que imploren veure un tv show d’aquest tipus, no siguin conscients de la magnitud del problema de l’accident d’avió, i siguin incapaços d’empatitzar amb el dolor dels familiars de les víctimes. Prefereixen un cop més, veure programes de televisió que premia a persones que viuen de la faràndula, i que no deixen d’estar pagats per anar a discoteques a ensenyar carn.

Amagar-se darrere d’un avatar té un poder de fer i desfer sense mida. Cal que els nostres joves siguin conscients que encara són més públics gràcies a la seva participació a xarxes, que aquests comentaris en un bar de la cantonada no transcendeix, però que en un espai de comunicació global, tots estem el cas del seu error a la velocitat d’un raig.

Prohibim el mòbil, cert (sota el meu parer ho trobo discutible), però en canvi segueixen tenint inputs a través de programes de televisió com els que cultiva Telecinco.

De què serveix que els orientadors recomanem constància, dedicació, que explorin les sortides professionals dels seus estudis, etc, si després d’una bona sessió d’orientació professional  arriben a casa i es queden bocabadats amb  Sálvame, Gran Hermano VIP, etc, on han d’escoltar escridassar la Belén Esteban per 70.000€ la setmana.

La realitat és que aquests programes generen “business”, mouen una quantitat de diners important d’acord amb la seva audiència i, mentre vegin els programes sent conscient que tot és un producte i que tots ells tenen una caducitat i un guió, senyal que la nostra part com agents educadors ha valgut la pena. Si trien l’opció de veure-ho, que ho facin amb sentit crític i realista.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
Twitter: @caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com