Recta final per les municipals 2015 a Sitges

Finalment, sembla que tot s’aclareix, a Sitges hi hauran 12 candidatures. La Plataforma Fem Sitges ha aconseguit més de 700 avals i presenta llista i Ciutadans torna a presentar una candidatura fantasma i així tanquen el paquet que ja contava amb: CiU, PSC, ERC, MÉS, SGI(els independents de la Vinyet), NH (els independents del Lluís), Entesa (la proposta de l’Armand), PP, Capgirem Sitges (CUP+Procés Constituent), SBC (la proposta del Marc). El BOP, diari oficial de la Diputació de Barcelona, són les candidatures que registra i són les paperetes que els votants trobaran.

Molts ens preguntem si tanta dispersió és bona, personalment soc del parer que no, segur que alguna d’aquestes candidatures no arribarà al 5% per entrar en el tall per tenir regidors/es, ergo, ¿vots llençats? Ja fa temps que vinc defensant una candidatura conjunta de les forces d’esquerres sobiranistes, però encara que hi ha qui ho ha intentat, tanmateix, hi ha qui ho ha menyspreat atès que hi ha qui es creu guanyador per designació divina, per llegir resultats anteriors sense criteri o coneixement o inconsciència. Tinc clar, que en dos anys, per molt estirar, els partits catalans s’hauran de replantejar, atès que la realitat nacional haurà canviat. A la dreta, el terreny dels conservadors, ens podem trobar les restes del PP, ¿potser per això el seu candidat a Sitges, l’amic Ferran Llombart, utilitza un web .cat i es presenta com a Populars Sitgetans?

Al centre podrem trobar la refosa Convergència, que podrà deixar de jugar a la puta i la ramoneta i fer de partit liberal, atès que és aquesta ideologia la que domina ara en el sí de CDC. L’espai socialdemòcrata, el meu, l’haurà d’omplir ERC i els que pugui sumar, penso en els sobiranistes que han fugit del PSC, MÉS i Avancem, amb els que encara treballen per Solidaritat, amb gent d’ICV i EU i altres que creuen en la justícia social i la igualtat. Si aquest fos l’escenari, ERC, finalment, podria posar per endavant les polítiques socials. I l’esquerra alternativa continuarà en mans de les CUP’s i les seves propostes trencadores. I poc més? Potser un parell més de partits, a Sitges en parlem de 12 candidatures, però algunes d’elles semblen com duplicades, atès que són projectes personals per desavinences.

Tot sembla indicar que per primer cop CiU pot guanyar les municipals, no pas per mèrits propis, el balanç dels seus quatre anys d’alcaldia i principal partit de govern és molt fluix. Ens parlaran de l’herència rebuda, és cert, els darrers dos anys del segon govern Baijet no van ser bons, però sento tenir que recordar-ho, ho puc fer per coneixement directe, el 2003, el primer govern Baijet del que vaig ser membre com a regidor d’ERC, es va trobar un forat immens, uns 21 milions d’euros de deute i poc més de cinc milions en factures per pagar, any 2003!, però cap projecte en cartera i un Ajuntament desballestat, i es va arreglar sense apujar la pressió fiscal, IBI, i encetant un grapat de projectes per tal de posar Sitges al segle XXI. El govern actual ha solucionat el greu forat econòmic amb la recepta fàcil, apujar impostos, IBI, i baixar despesa, principalment despesa social canviant el criteri d’ajut al de fer caritat. Tanmateix, s’han carregat el Reference, l’edifici on s’agrupaven bona part dels diversos departaments administratius municipals, provocant un retrocés de al menys vint anys en la organització interna de l’Ajuntament. I ens volen fer creure com a seus nous projectes com l’IAB, l’escola d’arts. Però, per desgràcia, electoralment, li pot afavorir la diàspora socialista i la manca d’unitat de les esquerres.

El PSC, s’ha de reconèixer, astutament, s’ha reforçat, com ja havia fet abans, 2003, amb ICV. Uns s’asseguren sumar uns centenars de vots, que poden representar un regidor i els altres tenir representació,  que molt possiblement no l’aconseguirien. Un cop més, l’habilitat negociadora d’en Gabi Serrano ha funcionat, atès que oferint poc guanya molt. Val a dir que aquestes negociacions, ICV, no només les ha tingut amb el PSC, tanmateix, amb MÉS i amb Podemos-Sitges, que desconec qui són, i en aquests casos amb l’afegitó del que queda d’Acció per Sitges, en Bosch a la recerca de la darrera oportunitat. Segur que en Serrano tenia clar que anar sols era un mal negoci.

La proposta de MÉS, els socialistes sobiranistes, és una novetat que crec interessant. Ens plantegen un programa bastant coherent, treballat i amb detalls. Una llista amb alguns noms de pes i amb experiència reconeguda i amb il·lusió. Però, és llàstima que, com ja es va fer a les europees, repeteixo, i ho recomanava el Consell Nacional d’ERC, no hagin pogut fer llista conjunta amb ERC, era una aposta guanyadora.

Entesa per Sitges, és la proposta de l’Armand Paco, és una proposta pensada per la gestió, si l’Armand té alguna virtut és el de la gestió. Caldrà veure qui l’acompanya, però si aconsegueix representació, no està clar, jo el preferiria tenir en el equip de govern que no pas a l’oposició.

La CUP s’ha aliat amb el moviment de Procés Constituent i ens fa una proposta d’autèntica esquerra alternativa, no com la que ens planteja el tertulià de la Sexta o com en el seu moment ens plantejava el de la motxilla.

Aquest cop, caldria ajuntar-hi l’Entesa, se’ns proposen 3 partits municipalistes. A NH i SGI, les propostes d’en Lluís Marcé i la Vinyet Lluís, respectivament i amb els seus fidels clars, cal sumar-hi la proposta d’en Marc Martínez, Benestar i Cultura, una incògnita. El cert és que en aquest poble sembla que això de fer partits és com una mena de hobby.

I que dir dels meus, ERC, vull deixar clar que no soc membre de la secció local de Sitges, atès que la meva adreça postal és de Ribes i que tinc l’honor d’anar a la llista de Canyelles, atès que els amics de la secció local m’han demanat ser-hi. Crec que s’ha perdut una oportunitat amb la possibilitat de la llista d’esquerres que sí va funcionar per les europees. El problema és que el de sempre actua, va fer trampes el 2007 i ara remena per tal que el seu club d’amics funcioni.

L’eslògan general de campanya d’ERC  és molt clar, “nou país nous pobles”, per fer un nou país cal regenerar, renovar, també els municipis i a Sitges ho veig difícil, atès que, el més possible, és que el nou govern estigui molt fragmentat, no és aquest el problema jo vaig formar part d’un govern amb 5 partits, però no semblen tenir intencions de formar equips. Ens podem trobar amb una repetició d’aquests quatre anys amb algunes sigles canviades. Personalment, treballo per fer-ho a Canyelles, on sí que crec que fer un Nou Poble és possible.