-
Espiritualitat i Salut
-
María Damiani
- Sitges
- 06-05-2015 13:13
@Glow Images. Cobdícia
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Fa un temps, vaig veure la pel·lícula The Game, protagonitzada per Michael Douglas i Sean Penn. Es tractava d'un multimilionari que tenia tot el que un home pot desitjar. El seu germà, el va sorprendre amb un original regal d'aniversari: el seu ingrés en un club d'oci capaç de dissenyar a mida aventures i passatemps.
El multimilionari va començar a travessar diferents situacions límits, arribant a perdre tots els seus béns materials. Trobant-se sense diners, es va sentir insegur, cosa a la qual no estava acostumat, atès que la seva seguretat estava fonamentada en les seves riqueses. El seu germà volia descentrar-lo d'aquest món de diners, al qual estava aferrat, i despertar-lo perquè pogués albirar el veritable sentit de la vida. Tot es va tractar d'un joc, però els personatges, totalment ficticis, van portar al adinerat a conèixer una altra realitat, i així baixar el seu nivell de supèrbia i el seu fals sentit de seguretat.
La pel·lícula em va fer preguntar: Quantes persones creuen tenir-ho tot i segueixen cobejant encara més?
Molts volen posseir-ho tot per tenir la impressió que poden exercir el control sobre tot i sobre tots. Cobejar és tenir un desig excessiu per la riquesa o altres coses. Quanta pobresa espiritual comporta aquesta frase!
El desig insaciable de posseir poder, fama, riqueses i la comparació social impulsen a les persones a cometre equivocacions sense adonar-se'n. Moltes són les conseqüències de la cobdícia, entre elles engendra ansietat, por, el vici dels jocs d'atzar, enveja, violència, entre d'altres mals sentiments i accions. En conseqüència, aquests estats mentals afecten la salut.
Segons la psicòloga Hermínia Gomà, directora de l'Institut Gomà de Barcelona, "l'avarícia s'assenta en un verb: tenir. La 'por a no tenir en el futur' em fa acumular possessions per evitar l'angoixa de pensar que algun dia em faltarà. El que tinc ara tampoc ho gaudeixo. Necessito guardar-ho encara que mai el vagi a fer servir”.
La cobdícia es pot evitar tractant de no confondre els desitjos amb les necessitats, evitant els deutes, vivint una vida sense excessos: "vida senzilla, pensament elevat". El practicar la generositat ajuda a eliminar la cobdícia perquè el donar és el nucli de la nostra fe i ens enriqueix. Estic d'acord, perquè ho he experimentat en la meva pròpia vida.
La nostra seguretat i riquesa provenen de l'Amor, de reflectir qualitats divines i talents que estan fonamentats sobre una base sòlida, la Ment, que és la font infinita de tot el que necessitem.
Tots poden entrar al Regne de Déu ara mateix. Aquest regne és d'harmonia, pau i amor, i ja està dins de cadascú. No és una cosa que es necessita buscar fora, amb diners o possessions.
Per alliberar-se de la cobdícia cal veure el sentit veritable de la vida i prendre consciència de la veritat existencial de que realment s'està proveït de tot, complet en l'Amor. Aquest alliberament condueix a un estil de vida segur i al benestar físic i mental.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!