Un altre Cunit ha estat possible

Tot va començar al 2010, copiant l’eslògan d’una amics meus de Pego, poble de la Marina Baixa, País Valencia; “Un altre Pego és possible”. A Pego tenien un alcalde que havia deixat el poble a la ruïna i anava d’absurditat en absurditat, com va passar a Cunit entre el 2007 i el 2001.

Jo venia de tornar a Cunit desprès de passar 10 anys estudiant per Europa, entre Bologna (Itàlia), París, Irlanda i alguns països de la ex-Iugoslàvia. I vaig tornar al meu poble, i de seguida em vaig voler implicar en un projecte que cercava el mateix que jo; el ressorgir del meu poble, treure Cunit de la foscor de tants anys de desgavell, i cercar de donar-li una normalitat institucional i democràtica que garantís el seu  futur, doncs la situació estava complicada.

La Montse em va proposar de formar part del seu equip per tal de lluitar pel govern municipal, doncs el 2011 hi havia eleccions. Mai hagués pensat de posar-me en política i encara menys de fer de regidor. Però Cunit és Cunit, el poble de la família, dels meus avis i calia posar totes les energies en superar l’ostracisme de la gran coalició PSC-PP que va governar Cunit durant 12 anys, calia un canvi, i ho vam aconseguir.

Molta gent no em coneixia, doncs durant els deu anys que vaig passar fora van venir a viure a Cunit quasi 10.000 persones. Desprès de 4 anys, puc dir que igual que molta gent em coneix, jo també he tingut la oportunitat de conèixer a molts dels nous cunitencs, i la satisfacció ha estat mútua.

Durant aquests 4 anys he intentat defensar, al màxim, els interessos de tots els cunitencs, dels que em van votar i dels que no. Sempre he tingut el meu telèfon a disposició per atendre totes les trucades, i des d’aquí demano disculpes si algun cop no ho he fet, però sempre, la porta del meu despatx a estat oberta a tots i totes.

En moltes de les reunions amb d’altres administracions, per diferents temes, sigui Turisme, Transports, Ensenyament o Formació i Ocupació he defensat el millor per a Cunit, amb insistència, inclús quan em veien arribar deien, arriba el pesat de Cunit, però es que en política s’ha de ser pesat, sinó no et fan cas, i més, si qui surt guanyant són tots els cunitencs.

Personalment repeteixo a la llista, perquè l’esforç i el sacrifici val la pena, en aquest poble hi ha molta gent que val la pena, i que et recompensa lluitar per ells. No només els joves, que també, molta gent, no tant jove,  anònima, que no fa soroll, però que tenen les mateixes ganes o més, de salvar Cunit, de fer de Cunit un poble digne i del que sentir-se orgullós. Un poble en el que valgui la pena quedar-se a viure, però sobretot un poble on un es pugui trobar feina. Un poble on la participació i el sentiment de comunitat faci que els reptes es puguin compartir amb el màxim de gent, i aquest gent hi és.

Segurament per ells, hagi valgut la pena tot el que hem viscut, però sobretot per ells val la pena continuar lluitant!!, som-hi ho aconseguirem.